Avui fa un mes i dues setmanes que el meu gos va empendre un camí molt allunyat del meu, un camí que el va dur cap a les estrelles.
El meu gos, com sabeu, no vivia a casa amb mi, sino a casa del meu company, però tot i això jo sabia que cada dia, quan anava cap allà, el tenia, podia treure'l de passeig, jugar, respatllar-lo i totes aquestes coses que es fan amb un gos. Des de que va marxar, he notat (no t'enfadis Àlex), que em falta alguna cosa a la meva vida.
Per això (tot i que deia, assegurava i perjurava que mai més tindria cap altre gos), he decidit omplir aquest petit buit amb un altre gos.
I ara bé el dilema: botiga o gossera? En principi em decideixo per botiga, però no he descartat anar a la gossera i avui he anat a veure la que tinc més propera. Mare de Deu! Quin mal al cor! Com pot ser que tinguin els animals en unes gosseres tan infernals, ens unes condicions tan inhumanes?
La gossera era bruta, fastigosa, els gossos campaven al seu aire per un tancat molt gran perque hi era l'amo per allà, però tenien unes gàbies que feien pena: petites, reixats trencats amb filferros sueltos, pots d'aigua trencats, per menjar pa sec, casetes fetes amb 4 fustes, 3 i 4 animals a cada gàbia... Mentre m'ensenyava els animals, l'home ha vist alguna cosa a terra i, dissimuladament per que jo no ho veiés, l'ha agafat i l'ha deixat en un racó, era un gos mort. Desprès ha vist un petit que se li havia escapat d'una gàbia, l'ha agafat i, sense obrir la porta, per sobre de la tanca, l'ha deixat anar a dins des d'una alçada d'un metre i mig... i això només és una part. Quan l'he dit que, de moment no m'emportava cap, m'ha convidat a marxar i, per part meva, a no tornar mai més.
I pensar que aquests gossos encara tenen sort perque mengen cada dia i tenen un casa on viure. Com pot ser que la gent abandoni un animal d'aquesta manera? Haurieu de veure com alguns gossos se m'apropaven cercant una caricia i, amb laments dèbils semblaven demanar que me'ls emportés. Ha estat una experiència molt dura!
Comentaris
Ja que tenim uns polítics que no són polítics ja que de política no en tenen ni la més remota idea ni faran res pels gossos perquè desgraciadament a aquest tipus de gent no els hi agraden els gossos i ho hem de fer nosaltres,fem-ho entre tots. De dinar i vestir bé per això sí que en saben els cabrons. Espero que algun dia tots els que hagin maltractat a algun animal ho paguin de debó. Així ho desitjo.
"No donis arrós, ensenya a cultivar-lo".
I per cert, per la teva informació no em compro pantalons al Zara, me'ls compro on em surt dels i em gasto el que em dóna la gana perquè aquesta no és la manera d'ajudar.
Per cert on és la teva foto? Ha sortit de color blanc potser?
Bé direm que soc en Dean què et sembla?
A veure, coses:
M'agrada continuar la conversa però no tornaré a entrar a discutir temes dels que, en certa manera, hi estem més o menys d'acord excepte en les formes. Perquè, per exemple, dius "escrivint articles al diari per anar concienciant a la gent de la situació infrahumana a la que està sotmès cada animal", doncs és exactament això el que vaig fer amb aquesta entrada. I lo de l'arrós era una metàfora que anava per aquest camí. Per tant, sí que ho vaig entendre.
En un altre entrada (em sembla que pocs dies després a aquesta) vaig comentar les impressions que m'havien fet altres gosseres totalment diferents a aquella que, d'altra banda, van tancar mesos temps després de la meva visita.
La meva foto? Cal? No és més que evident que aquest és el meu blog on en cap moment amago la forma de contacte ni el nom real? Per tant, no cal la foto i no és a això al que em referia de fer comentaris anònims. M'agrada saber qui és que em critica, encara que només sigui el nom, no demano més.
Bé, per acabar, tot i que em van emprenyar molt algunes de les acusacions que vas fer en el primer comentari, com t'he dit, comparteixo alguns dels teus punts de vista i et convido a seguir comentant el que vulguis, Dean (per cert, en el primer comentari et refereixes a tu en femení, en el segon en masculí... ¿?)
Acabo dient que espero que si algú llegeix aquestes línees ajudi si us plau als gossos abandonats de la manera que sigui, treient-los a passejar, portant-lis menjar, banyant-los a l´estiu amb una manguera(ho tinc pendent per fer)etc...
Algun dia ens arrepentirem de debó per no haver ajudat als que realment ho necessiten. Com ha de funcionar el món amb el panorama que hi ha montat amb tot?
Ens hauria de caure la cara de vergonya a tots de ser com som, sí sí de ser com som, tots plegats.
No hi ha respecte ni criters per res de res. S han acabat els valors senyors!
I és més parlant del tema amb el que estavem parlant sobre els gossos com pot ser tan cruel la gent de fer criar i criar i criar perquè comprin i al cap d´un any quan ja no són tan bufons i veuen que tenen un ser vivint a casa l´ abandonin. S ha de ser fill de puta per deixar un gos tirat en una autovia o en una autopista. No tenen nom aquestes persones i només de pensar en elles ja els hi he maleit tots els seus ossos de per vida.Espero que algú que pugui fer alguna cosa ho llegeixi i els ajudi.Jo poca cosa puc fer a part de portar menjar i banyar-los. Adéu Deric.
Anna