dimecres, 16 de març de 2005

Gosseres infernals

Avui fa un mes i dues setmanes que el meu gos va empendre un camí molt allunyat del meu, un camí que el va dur cap a les estrelles.

El meu gos, com sabeu, no vivia a casa amb mi, sino a casa del meu company, però tot i això jo sabia que cada dia, quan anava cap allà, el tenia, podia treure'l de passeig, jugar, respatllar-lo i totes aquestes coses que es fan amb un gos. Des de que va marxar, he notat (no t'enfadis Àlex), que em falta alguna cosa a la meva vida.

Per això (tot i que deia, assegurava i perjurava que mai més tindria cap altre gos), he decidit omplir aquest petit buit amb un altre gos.

I ara bé el dilema: botiga o gossera? En principi em decideixo per botiga, però no he descartat anar a la gossera i avui he anat a veure la que tinc més propera. Mare de Deu! Quin mal al cor! Com pot ser que tinguin els animals en unes gosseres tan infernals, ens unes condicions tan inhumanes?

La gossera era bruta, fastigosa, els gossos campaven al seu aire per un tancat molt gran perque hi era l'amo per allà, però tenien unes gàbies que feien pena: petites, reixats trencats amb filferros sueltos, pots d'aigua trencats, per menjar pa sec, casetes fetes amb 4 fustes, 3 i 4 animals a cada gàbia... Mentre m'ensenyava els animals, l'home ha vist alguna cosa a terra i, dissimuladament per que jo no ho veiés, l'ha agafat i l'ha deixat en un racó, era un gos mort. Desprès ha vist un petit que se li havia escapat d'una gàbia, l'ha agafat i, sense obrir la porta, per sobre de la tanca, l'ha deixat anar a dins des d'una alçada d'un metre i mig... i això només és una part. Quan l'he dit que, de moment no m'emportava cap, m'ha convidat a marxar i, per part meva, a no tornar mai més.

I pensar que aquests gossos encara tenen sort perque mengen cada dia i tenen un casa on viure. Com pot ser que la gent abandoni un animal d'aquesta manera? Haurieu de veure com alguns gossos se m'apropaven cercant una caricia i, amb laments dèbils semblaven demanar que me'ls emportés. Ha estat una experiència molt dura!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Fa més de 15 anys que porto menjar a uns gossos d´una gossera prop de Girona. Abans hi anava sola, ara ja hi vaig amb els meus fills. N´he vist de tots colors. Tinc un gos petit de raça comprat de 8 anys i ara he trobat aquesta pagina buscant un nou company per casa per adoptar. He llegit el teu escrit i crec que t´equivoques perquè toi i que hi he anat cents de vegades a portar menjar i no ni hagi hagut ni un dia que no hagi plorat per la ràbia que sento dins meu per la vida que els hi ha tocat viure en aquelles gabies crec que no es tracta de veure, dir que brut està tot i fotre el camp sinó que es tracta d´aixecar el cap i ajudar-los. Com? doncs enlloc de comprar-te uns pantalons ben bonics al Zara vas al mercadona i amb 35 euros compres 3 sacs de 10 kilos de pienso per 150 gossos que és el que jo faig de tan en quan.
Ja que tenim uns polítics que no són polítics ja que de política no en tenen ni la més remota idea ni faran res pels gossos perquè desgraciadament a aquest tipus de gent no els hi agraden els gossos i ho hem de fer nosaltres,fem-ho entre tots. De dinar i vestir bé per això sí que en saben els cabrons. Espero que algun dia tots els que hagin maltractat a algun animal ho paguin de debó. Així ho desitjo.

Deric ha dit...

Anònim, primer de tot crec que el comentari no l'hauries d'haver fet anònim perquè jo dóno la cara. Segon que no m'equivoco, aquella gossera (parlo del 2005) era una merda perquè, cert que no tenien diners, però hi ha maneres i maneres de tractar els animals. Tercer, després d'aquella en vaig veure d'altres també de la zona i, sense tenir tampoc recursos, eren molt diferents i d'elles també en parlo. I la cosa no es soluciona portant 2 sacs de pinso del Mercadona, sinó lluitant perquè la gent no abandoni els animals i perquè els polítics destinin uns mínims recursos a ajudar aquestes gosseres que no en tenen.
"No donis arrós, ensenya a cultivar-lo".
I per cert, per la teva informació no em compro pantalons al Zara, me'ls compro on em surt dels i em gasto el que em dóna la gana perquè aquesta no és la manera d'ajudar.

Anònim ha dit...

Primer de tot torno a creure que estàs equivocat noi. Això no és el tercer món on s´ensenya a cultivar i a fer pous. Aquí o portes menjar als gossos o es moren de gana. En segon lloc, sí que es soluciona portant pienso de tant en quan i donant veus a la gent de que ho faci o escrivint articles al diari per anar concienciant a la gent de la situació infrahumana a la que està sotmès cada animal i en tercer lloc se me´n fot on et compris els pantalons.Era tan sols per donar una idea a la gent del que es pot fer per si no ho vas entendre.
Per cert on és la teva foto? Ha sortit de color blanc potser?
Bé direm que soc en Dean què et sembla?

Deric ha dit...

Bé! Continuem la conversa! M'agrada!

A veure, coses:

M'agrada continuar la conversa però no tornaré a entrar a discutir temes dels que, en certa manera, hi estem més o menys d'acord excepte en les formes. Perquè, per exemple, dius "escrivint articles al diari per anar concienciant a la gent de la situació infrahumana a la que està sotmès cada animal", doncs és exactament això el que vaig fer amb aquesta entrada. I lo de l'arrós era una metàfora que anava per aquest camí. Per tant, sí que ho vaig entendre.
En un altre entrada (em sembla que pocs dies després a aquesta) vaig comentar les impressions que m'havien fet altres gosseres totalment diferents a aquella que, d'altra banda, van tancar mesos temps després de la meva visita.

La meva foto? Cal? No és més que evident que aquest és el meu blog on en cap moment amago la forma de contacte ni el nom real? Per tant, no cal la foto i no és a això al que em referia de fer comentaris anònims. M'agrada saber qui és que em critica, encara que només sigui el nom, no demano més.

Bé, per acabar, tot i que em van emprenyar molt algunes de les acusacions que vas fer en el primer comentari, com t'he dit, comparteixo alguns dels teus punts de vista i et convido a seguir comentant el que vulguis, Dean (per cert, en el primer comentari et refereixes a tu en femení, en el segon en masculí... ¿?)

Anònim ha dit...

Bé sembla que ha plogut força i la marea s ha calmat fins i tot aquí pel que veig. James Byron Dean ha estat sempre el meu gran idol.

Acabo dient que espero que si algú llegeix aquestes línees ajudi si us plau als gossos abandonats de la manera que sigui, treient-los a passejar, portant-lis menjar, banyant-los a l´estiu amb una manguera(ho tinc pendent per fer)etc...

Algun dia ens arrepentirem de debó per no haver ajudat als que realment ho necessiten. Com ha de funcionar el món amb el panorama que hi ha montat amb tot?
Ens hauria de caure la cara de vergonya a tots de ser com som, sí sí de ser com som, tots plegats.
No hi ha respecte ni criters per res de res. S han acabat els valors senyors!
I és més parlant del tema amb el que estavem parlant sobre els gossos com pot ser tan cruel la gent de fer criar i criar i criar perquè comprin i al cap d´un any quan ja no són tan bufons i veuen que tenen un ser vivint a casa l´ abandonin. S ha de ser fill de puta per deixar un gos tirat en una autovia o en una autopista. No tenen nom aquestes persones i només de pensar en elles ja els hi he maleit tots els seus ossos de per vida.Espero que algú que pugui fer alguna cosa ho llegeixi i els ajudi.Jo poca cosa puc fer a part de portar menjar i banyar-los. Adéu Deric.
Anna