 |
Josep Maria Ainaud de Lasarte |
Admiro aquella gent que sap molt d'un tema. Aquells que dominen tant la seva feina o allò pel que han estudiat o el que els apassiona, que són capaços de parlar-ne amb fonament i passió, durant tot el temps que calgui.
Em quedo meravellat. Jo no puc. No domino cap tema, no sé molt de res i sí molt poc de tot. Tampoc hi ha res que m'apassioni fins a l'extrem de dedicar-hi la vida.
M'agrada la música i toco el piano, però sóc un pèssim intèrpret. M'agrada dibuixar i pintar aquarel·la, però no sé aplicar-hi el color i els dibuixos semblen fets per un nen. M'agrada escriure, però sóc incapaç de creure que ho faig bé. M'agrada la història i investigar fets del passat en les fonts primigènies, però no trobo res d'interessant o inèdit. M'agrada la meva feina, però, després del que ha passat, he descobert que no sé fer una part important d'ella...
A vegades tinc la sensació que sóc un frau... Llavors em miro al mirall i em dic, com la Carmen Maura dels 80, "nen, tu vals molt" i em sento ridícul parlant al meu reflex. Tanco pàgina i continuo tocant el piano, dibuixant i pintant, escrivint, treballant i fent investigació històrica... encara que sigui de forma mediocre. I em consolo pensant que hi ha dues coses que faig bé: llegir i mirar cinema... encara que en aquestes dues facetes jo no poso res de creativitat per part meva.
Comentaris
I no sé tocar el piano, ni sé gens de música...
No he escrit cap llibre, com has fe tu, encara que m'agradaria.
Faig la meva feina tant bé com puc i com sé, però no sóc cap geni fent-la... i hi ha mestres que en saben moltíssim, moltíssim més que jo.
En lloc de dibuixar, i pintar sempre tinc la impressió que jugo i provo.
Llegir, sí que en sé, i escoltar també i potser estimar... encara que tampoc no n'estic molt segura, però què vols fer-hi?
Un frau? tampoc és això, home! Jo no em considero un frau tot i que no sé molt de res i molt poc de moltes coses.
No cal amoïnar-nos per això, Deric! Suposo que no t'has proposat deprimir-nos a tots o deprimir-me a mi... oi?
Apa! Quin rotllo t'he clavat, per no dir res...
Una abraçada i bon cap de setmana!
No era la meva intenció deprimir a ningú més enllà de mi mateix...
Tu tens llibres publicats, això vol dir que tan malament no ho fas. Però el més important és que facis el que t'agrada, que en quedis content perquè hi poses els 5 sentits. Potser no has d'aspirar a ser admirat per tothom, però sí a estar orgullós del que vas aconseguint amb esforç. Jo penso que això és el màxim, el que s'ha de desitjar. Si després agrades als altres: premi!
La natura reparteix els seus dons de forma arbitrària i injusta i hi ha persones que són bones per a tot, cert, però això no vol dir que siguin, per exemple, felices, un altre tema, o que triomfin en el món social. Molts escriptors pintaven -o pinten- bé, valen per a la música i fins juguen a futbol de forma remarcable.
Hem de potenciar el que tenim, si podem i ens deixen i en tenim ganes, és clar, tampoc no ha de ser obligatori.