Photo by Deric
A vegades, algunes tardes de tardor quan el sol és a punt de pondre's a l'horitzó i emplena el cel de colors càlids i a fora fa fred, aixeco la tapa del piano, li trec la pols, agafo una partitura senzilla i romàntica i em regalo un concert íntim i privat.
Entrada inspirada per l'Elur
Comentaris
Evidentment no el vaig conèixer personalment però li he llegit uns quants llibres .
Tant ell com el seu germà , el Baró de Maldà , eren deliciosament jazzístics . Ara ja són morts .
Tot i que sovint parlava d' una etapa de la història ja ben tancada i d' un sector social que tampoc era tant egoïsta com la gent pensa , era perfectament conscient que la vida tira sempre endavant . Dèric , ja saps qué vull dir .
D' ell he après a saber tancar , encara que sigui amb dolor , etapes vitals .
Sovint era una mica repetitiu i molt irònic . Es va guanyar , evidentment , els enemics a dotzenes .
Però en un dels seus llibres , i ara no em preguntis en quin , va escriure un pensament , una idea, aforisme si voleu , que trobo que és d' enorme validesa . Era la següent :
"LA NOSTALGIA ES UN ERROR" .
Recordes que l' altre dia parlava del necessari instint de supervivència ?
Tanca el piano . Mira "Priscila, Reina del desierto" . Convé riure i és un bon antídot a la manca de llum de finals del mes d' octubre .
Un petonàs, artista!
Besos
Salut!!!
que la vida es muy bonita.
Yo he pasado por etapas malas,pero siempre he mirado para adelante y soy muy feliz,aunque tambien tengo mis momentos más intimos y como tú me gusta en esas tardes de invierno (no tocar el piano porque no sé) sino estar relajado leyendo un buen libro.
Que gozada hubiese sido poder oir
esa partitura, en ese momento de la puesta de sol .