Cròniques de Pasaia - Donibane 3

A l'entrada de la badia hi ha dos llums nàutics, un a cada costat, per guiar els vaixells que entren. El nostre és vermell, el del costat de San Pedro, verd, i en aquella banda també tenen, però, un autèntic far blanc al cim d'una cinglera.

Al llarg de tota l'entrada del mar, hi ha més llums d'aquests vermells situats estratègicament a cada corba o per indicar la presència de roques i la costa.

La badia és molt tancada i està protegida per muntanyes, la més alta de la qual, el Jaizkibel, té 540 m i que neix (o acaba, segons es miri) directament del mar, escarpat, sense concessions, només en un lloc molt petit fa un regal als habitants de Pasaia en forma de platja molt petita que es veuen obligats a protegir amb roques perquè la marea no s'endugui la sorra cada vegada que puja o baixa.

Sobrevolant aquestes muntanyes que franquegen l'entrada del mar com esfinxs que volen protegir la terra, les gavines criden entre elles com una mena de concert desesperat cercant menjar o, qui sap, si acomiadant el dia i el sol que ja es pon.

La natura és salvatge, verda, roques i petits rierols que surten de la mateixa muntanya per anar a morir directament al mar saltant des de les roques o obrint-se camí a través d'elles.

Les restes d'una fortalesa, de la qual només queda el contrafort d'una part de mur, es planta al mig del camí obrint-se les entranyes amb un arc petit per deixar-nos passar com una gràcia.

El camí de ronda és el passeig natural dels habitants d'aquesta terra. Aquí les famílies aprofiten per passejar plegades, les parelles per festejar en els bancs discrets mirant al mar i els esportistes per suar les samarretes i posar fortes les cames i el cos musculós de cara a la pròxima competició de rem.

Davant de la muralla, a l'altre costat, un vaixell rovellat dorm el son dels eterns, oblidat en un moll inservible com un monument a la deixadesa humana, a la falta de respecte al medi ambient.

Mentrestant, una barca de vigilància marítima entra a la badia lentament trencant l'aigua amb força, guiant un gran mercant que enfila camí del port per descarregar els seus productes exòtics que es distribuiran per tot el país.

Fotos by F. Mayol