No m'agrada gaire la taronja, de fet soc poc fruiter però aquesta és una de les que menys m'atrau a no ser que estigui dissimulada entre altres sabors.
Ara bé, sí que hi ha una taronja que m'encanta, que em tornava boig quan era petit perquè ara, no sé per quina raó, no hi ha: era la taronja sanguina. Aquella que a l'obrir-la semblava que li havies fet un tall i se li havia escampat la sang per la polpa.
Aquella taronja vermella de la meva infantesa en va deixar un record gustòs que, afortunadament, a Itàlia vaig retrobar. Es veu que Sicilia és una gran productora d'aquesta espècie.
Però per què no n'hi ha aquí?
Comentaris
Puc aclarir-te un petit detall, el per què de la desaparició d'aquestes varietats: massa pinyols. De fet, no te'n pots menjar un galló perquè hi ha més pinyol que polpa. Això fa que només siguen aptes per consumir-ne el suc, cosa que li retalla molt la sortida (des del punt de vista del mercat, és clar). És una llàstima, perquè el sabor és insuperable.
Mmmm... potser han tret alguna varietat nova sense tant de pinyol, però jo ho desconec.
Doncs jo ja sóc grandeta... bastant grandeta jeje i no havia vist mai unes taronjes tan boniques com aquestes!!
M'has fet venir ganes de probar-les :-)
Doncs jo en vaig veure un munt fa pocs mesos a Marraqueix i els seus voltants, te les venen o te les serveixen sencres o fetes suc. Deric...ja saps que tens el viatge pendent i que tens fins i tot la companyia per anar-hi. Si més no...una bona sanguina s'ho val.
A Tunísia, fa set anys, moria per una sanguina.
Per cert, compartim el gust per A room with a view, Amélie i Pastora.
També hi podeu trobar no menys de cinq marques de refresc de taronja sanguina; sí, com una Fanta.