Mira que n'arribo a ser de maniàtic!

Aquesta és la frase que em vaig dir a mi mateix el moment de sortir de El Corte Inglés de comprar-me un bolígraf. Però és que no volia un bolígraf qualsevol, en volia un d'especial, un que fos meu, un que fos per diari, per la feina i per a carrer.

De bolígrafs ja en tinc: una estilogràfica Cross per escriure un diari; un Montblanc per tot alló relacionat amb els llibres; un Cross d'or per assumptes varis; i després un parell diferents per la feina però que no em resulten gaire còmodes al tenir tap. I és que no m'agraden els bolígrafs amb tap perquè no suporto posar-lo al mateix boli mentre escric i em molesta tenir-lo per sobre la taula rodolant.

En fi, que vaig anar a El Corte Inglés, un lloc que no m'agrada especialment de comprar però que per aquestes coses està ben assortit, i vaig enganxar a la venedora i li dic: "vull un bolígraf que no sigui car, que no tingui tap, que no sigui metàl·lic gris i que escrigui bé". Jo ja n'havia vist un parell però quan els vaig tenir a la mà no em van agradar i em va treure un munt de models explicant-me les característiques i el tipus de càrrega que se li podia posar, etc.

Val a dir que les dependentes no tenen gaire bona fama de ser especialment amables, però aquesta ho va ser, i molt, i sobretot va tenir molta paciència amb mi.

Finalment em vaig quedar un Parker negre i metàl·lic, vaig fer-li canviar la tinta de blava a negre i en vaig sortir molt content.

(Com aquest però en negre)

I avui, com no en vaig tenir prou, he hagut d'anar fins a la papereria a comprar-me un bolígraf verd. En aquest cas ha estat un de senzillet: un Pilot G-2 0,7. I és que les correccions no les puc fer amb cap altre color, ha de ser en verd, si no no em surten.


(Com aquest però en verd. Perquè no trobo les fotos dels bolis en el color que he comprat???)

Què hi farem! Soc així, per això he titulat el post amb una gran veritat.