Avui puc dir que no he començat gaire bé el dia. Als quinze minuts d'estar a la feina m'han cridat per anar a l'Alcaldia. "Ups!" he pensat. Que sigui la Secretària la que et cridi per entrar al despatx de l'Alcalde no sol ser ni gaire habitual ni promet cap felicitació...
Efectivament, els crits de l'Alcalde es sentien des de fora del seu despatx amb la porta tancada. Llavors és quan et comença a entrar una suor freda i comences a repassar mentalment el que has fet durant les darreres hores laborals, en aquest cas, en el que havia fet ahir. He tingut sort, no ha calgut entrar al seu despatx, amb una explicació convincent a la Secretària, ha quedat tot aclarat, fins a la propera. No explicaré a què es referia, ja que aixó forma part del "secret laboral", però té força tela.
En fi, aixó ja m'ha fet començar malament el dia, si més no, fins l'hora d'esmorçar. Amb el cafè i la panxa plena, les coses es veuen diferents i l'humor et canvia cap a millor, al menys a mi que, fins llavors, no aconseguiexo despertar-me.
D'altra banda, m'he fet voluntari lingüistic i avui m'han assignat un noi sudamericà per passar una hora a la setmana xerrant amb ell en català. Ja sé que no sóc el millor exemple en quant a utilització del català, però em fa il.lusió poder integrar a un immigrant a la nostra cultura, al nostre idioma. Si no ho fem nosaltres, quí ho farà? Demà he quedat amb ell, ja explicaré com és, si hi ha feeling entre el dos o què. Hem quedat a la biblioteca i m'ha fet gràcia que em digués com anirà vestit, en cap moment se m'ha ocorregut que aixó serà una cita a cegues.
Aniré informant, potser en una nova secció.
Comentaris