divendres, 14 de setembre de 2018

L'engany de les vacances

En Deric contemplant la posta de sol en una platja corsa
Les vacances acostumen a ser allò que, per norma general, a tothom li van bé i les gaudeix molt, al menys això és el que diu la gent quan li preguntes (el mateix passa amb els viatges de plaer). Però no és ben bé així, durant les vacances hi ha dies de tot: d'emprenyades, de cansament, d'avorriment... El que passa és que quan s'han acabat i en fas un resum només recordes (o vols recordar) els bons moments, idealitzant-los.

Jo sóc d'aquells que farien vacances perpètues i puc assegurar que mai (o gairebé) m'avorriria. Anar a treballar no m'agrada, però per sort tinc una feina que sí m'agrada i en gaudeixo, el que no suporto és l'obligació d'anar-hi i, també és clar, aguantar segons quines coses dels caps.

Però tot és relatiu i t'ho has de prendre de la millor manera possible. De què serveix amargar-se l'existència? Val més veure el costat positiu de les coses que, per petit que sigui, sempre n'hi ha un, ni que sigui l'aprenentatge i creixement personal que ens aporten les coses negatives.

En fi, que el que vull dir és que la tornada a la feina és tan dura com tu vols que sigui. Tot és qüestió de prendre-s'ho d'una forma positiva.

(Aquesta entrada, per si no us n'heu adonat, és per pujar-me els ànims després de començar a treballar un cop acabades les meves vacances de 35 dies)
Publica un comentari a l'entrada