dijous, 19 d’abril de 2018

De filosofies i altres c...


Com diu aquell, "ara que no se m'enfadi ningú". Tot i que quan sents aquesta frase et poses a l'aguait i comences a esmolar les ungles per si de cas.

Bé, el fet és que estic fent un curs sobre la repercussió de les idees en l'art al llarg del temps i veiem moltes de les teories filosòfiques dels grans pensadors de la història.

No feia Filosofia des de l'antiquíssim COU i un cop més he arribat a la mateixa conclusió que vaig treure llavors: al llarg de la història hi ha hagut gent amb molt de temps lliure i amb molt poques coses a fer per dedicar-se a pensar tan grans collonades!


2 comentaris:

XeXu ha dit...

No t'oblidis dels esclaus que tenien els primers pensadors. Si no haguessin tingut gent que els ho feia tot, no haurien tingut tant temps lliure per pensar.

Laura T. Marcel ha dit...

Si t'hi pares a pensar, viure de pensar només és una ganga. Jo sempre em recordo que vaig tenir un cap que em deia que a mi m'havien de pagar només per a pensar. Després no feia res perquè fos així, però de moment em donava ales. I es que no tothom sap pensar. De fet no n'hi ha gaires que ho sàpiguen fer. Depen de l'entorn on et mous encara notes vibrar alguna neurona, però en altres... deu meu, s'hi sembla que només hi hagi cervells fòssils!!! No em de despreciar als filòsofs, ni als clàssics ni als contemporanis. Sense ells potser no seriem on som. I mentrestant nosaltres mateixos podem anar fent cabòries, que al final també filosofem força encara que no ens hi guanyem el pa.