dimecres, 17 de gener de 2018

El plaer de llegir

La lectura és un descobriment constant. Descobreixes móns, èpoques, cultures, sensacions, vides, històries... i coneixes nous personatges que, a vegades per un temps determinat, es converteixen en amics fidels a qui no vols deixar. Sí, per mi la lectura és plaer. 

El 2017 ha estat un any de llibres i gèneres diversos, he agafat allò que em venia de gust llegir per estat d'ànim o per moment vital. També és cert que no sempre l'he encertat i, tot i que no he deixat cap llibre a mitges, alguns m'ha costat molt acabar-los. Ha estat també l'any del descobriment d'un autor esplèndid, l'Alejandro Palomas.

No incloc el llibre que tinc actualment entre mans i que vaig començar el desembre perquè encara no l'he acabat i perquè l'estic llegint amb profund plaer, és del millor que he llegit amb anys. És aquest: Els homes i els dies, de David Vilaseca.

Aquí va la llista ordenada de lectura més recent a menys. 

Lectures del 2017

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Una llista molt interessant i variada de la que es podrien prendre moltes notes. Només coincidim en un títol, per això. És el d'en Patrick Ness, que també vaig llegir aquest any passat. A seguir gaudint de la lectura igual!

Salvador Macip ha dit...

Una selecció impressionant! Ben fet.

Carme Rosanas ha dit...

Una bona llista i ben variada.

Jo n'he llegit uns quants, però no molts. El guardià invisible, el de l'Empar Moliné, La senyora Stendhal, El vals de l'adeu, ja fa molt temps... i el del LLuís Llach.

Però em quedo amb la teva recomanació del libre que estàs llegint que ja n'havies parlat a l'altre post.

Deric ha dit...

XeXu, suposo que analitzant-la bé, sí que se'n podrien treure moltes conclusions.

Salvador, ara veig que el 2017 no ha caigut cap teu, ho hauré de solventar enguany.

Carme, el d'en David Vilaseca a mi m'està agradant molt, però això és una cosa molt personal.

Anònim ha dit...

No es que no n'hagi llegit cap es que ni em sonen

Cornèlia Abril ha dit...

El gurdià invisible, el de l'Empar Moliner, el de Lluís Llach, el de Rafel Nadal i ja està. Flipo que llegeixis tant. Jo abans també llegia molt. Ara "perdo" molt de temps al teitter (que també és llegir, però diferent, tuja m'entens)