divendres, 7 d’abril de 2017

L'ús de la bicicleta

Jo circulant amb bici pel carril destinat a tal efecte

El 30 de novembre, mentre jo caminava tranquil·lament per la vorera, en una cantonada d'un carrer estret em va sortir un boig en bicicleta i no vaig poder evitar la patacada. El resultat va ser una molt important luxació del dit petit de la mà dreta, immobilització durant 3 setmanes i rehabilitació diària des del mes de gener i encara no he acabat. Tot i això perquè el metge em digui que el dit no em quedarà mai bé.

Sóc usuari no habitual de la bicicleta i crec que és necessari que se incentivi molt més, però això passa per la creació de carrils bici sostenibles (que no s'hagin de tallar arbres per fer-ne un, com han fet a Girona) i amb lògica, és a dir, hi ha carrils que comencen i acaben com el Guadiana o que no porten enlloc (com els pocs que hi ha a Salt). I també, com no, amb la pedagogia i el càstig pels imprudents.

No sé si la solució passa per un registre, matriculació o obligació d'assegurança. Potser les dues primeres opcions no caldrien, però la tercera certament sí. La Plataforma Mou-te en Bici de Girona diu que l'assegurança del pis ja inclou el dany a tercers. Cert, però el fill de puta que em va atropellar, ja us asseguro que, d'assegurança, no tenia ni la d'anar a cagar! No es pot ser tan perroflauta i confiar amb la bona fe de la gent, perquè no és així, per cada persona que actua bé, hi ha quinze que ho fan egoistament. 

Quan em van atropellar em vaig sentir totalment impotent, perquè tot i que es va aturar, no es va creure que m'hagués fet mal i mentre jo m'aguantava el dit amb l'altre mà ple de dolor i l'insultava com mai he insultat a cap desconegut, no vaig poder fer res més que engegar-lo a pastar fang i anar-me'n de dret a l'hospital, tot sol. Què hauria aconseguit demanant-li el DNI o trucant la policia? Res de res, a part de molts més mal de caps.

S'ha d'acabar d'alguna manera amb l'incivisme de molts usuaris de bicicleta (que no ciclistes, aquests acostumen a ser molt responsables), però encara més, de la impunitat amb que actuen, tan a Salt com a Girona, com arreu. De la mateixa manera que s'ha de fer pedagogia als conductors de vehicles a motor i als vianants que els carrils bici són de circulació i no es poden envair o creuar sense mirar.

4 comentaris:

Pakiba ha dit...

Tendrias que haver cridat als mossos si o si,mira las consecuencies

Cornèlia Abril ha dit...

Em sap greu, Deric. Cuida't el dit!

Jo, quan vaig per Barcelona, acostumo a mirar els carrils bici amb lupa! L'altre dia, anava amb els meus néts bessons (un a cada mà) i sooooort que vaig mirar, perquè també en venia un a tota pastilla, uffff...

XeXu ha dit...

Això és el que ens passa per implantar tot un sistema i fomentar l'ús de la bicicleta quan la gent del nostre país no està preparada per aquesta implantació. Volem assemblar-nos a Holanda o ves a saber a on, i la nostra gent és incívica per sistema. Si no ens ensenyen primer a fer les coses com toca, això és la llei de la selva.

pons007 ha dit...

Com a mínim espero que aquest home hagi aprés la lliçó i a partir d’ara vagi més en compte quan va per l’acera amb la bici.

PS: No se si es massa correcte fer fotos mentre vas amb bici