QUE TENEN EN COMÚ MENORCA, L'ESCALA I GRÈCIA?

Que tenen en comú Menorca, l'Escala i Grècia? A priori res. Però si rasquem una mica, i aquí és on faig trampes, molt: han estat els tres destins de les meves vacances d'aquest estiu, per tant el punt en comú dels tres llocs he estat jo

Jo

Començaré per l'Escala. Aquest poblet de l'Alt Empordà, ben tocat de la tramuntana, que té pocs hotels, pocs restaurants i bars turístics, cap discoteca, una platja minúscula i on la gent anomena als turistes, "forasters", té alguna cosa d'especial. La vaig començar a sentir als 16 anys quan hi vaig estiuejar per primer cop i la vaig redescobrir fa 6 anys quan, per aquelles coses del destí, em vaig trobar amb un apartament a primera línia de mar, al costat del Port d'en Perris (que, per cert, no és cap port sinó una platgeta de pedres i roques. Potser és aquest fet de ser un poble de costa turístic que no s'ha abonat al turisme el que el fa especial. No ho sé. El que sí sé és que s'hi està molt bé i que la vida, allà, té un altre ritme.

Esmorzar a l'Escala
Menorca va començar com una fugida de casa, s'ha convertit en una tradició: hi hem anat tres anys seguits i enguany repetirem un segon cop aquest octubre. Menorca, com l'Escala, és turística, però no s'ha deixat (o no l'han deixat) envair per les masses. Tot i que en ple mes d'agost, intentar posar la tovallola en les platges més conegudes és una missió impossible, si camines una mica pots descobrir indrets i cales on no hi ha ningú o poca gent. És una illa on es respira pau, on, si et desvies del camí, descobreixes paisatges d'una bellesa captivadora i on estàs completament sol i pots tenir el miratge de ser en una illa deserta. Això ens ha passat, naturalment, a l'interior de l'illa, perdent-nos a peu per camins intentant descobrir un barranc o un poblat talaiòtic.

Cala Barril, Menorca
Feia molts anys que no viatjava a Grècia i no recordava el plaer que és fer-ho i sentir-te com a casa. Per aquelles coses del senyor Ryanair, vam volar fins a la caòtica Tessalònica, vam visitar la ciutat de naixement d'Alexandre, Pel·la, vam resar als déus als peus de l'Olimp, vam navegar fins a l'illa d'Skopelos on es veu, jo no en tenia ni idea, que van rodar la pel·lícula Mamma Mia (i bé que ho exploten!) i vam acabar en els monestirs penjats de Meteora, un lloc espectacular on et sents petit al costat d'aquelles immenses formacions rocoses i que et fa plantejar-te "què coi pensaven els monjos anant a construir monestirs en la punta d'una agulla de pedra?"

Meteora, Grècia
Tres llocs i una persona en comú, bé, dues, però aquesta ja és una altra història...

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Unes vacances molt maques i molt Mediterrànies...

El Mediterrà i tu! ;)
Anònim ha dit…
Veig que aquest any no hi havia ganes d'anar a un lloc que no haguessis estat mai
Sergi ha dit…
Ja veig que això de Mediterràniament a tu et mola. M'has fet venir ganes d'anar a Menorca, fa molts anys que no hi vaig. Mira, potser ho pensaré... però més fora de temporada encara.
Relatus ha dit…
Caram, doncs no he estat a cap dels tres llocs, això que L'Escala la tinc força a prop. Deu ser perquè no sóc massa de platja.