1Q84, d'Haruki Murakami

Per mi, Haruki Murakami, gairebé sempre és garantia de lectures inquietants, apassionants, estranyes, oníriques i unes quantes coses més. 

Però en aquesta ocasió em costava molt decidir-me a llegir aquesta novel·la, 1Q84. Bàsicament per dos motius: la llargada i que la protagonista fos una assassina a sou.

No obstant, al final, va deixar el seu lloc de la llista de llibres pendents per caure a la meva tauleta de nit. 

Des del primer moment vaig caure captivat per l'Aomame, l'assassina amb nom de mongeta, per en Tengo, i per la seva història d'amor tan peculiar en la que, al llarg de les 1500 pàgines del llibre, només es troben en els records. 

Al mig, una sèrie de personatges estranys, alguns d'entranyables com el sicari gai i la Fukaeri, d'altres complementaris i amb un punt de malícia com en Komatsu i tot barrejat amb una mica de, no sé di dir ciència-ficció o fantasia. Però aquesta, aquest món alternatiu, no deixa de ser una excusa per parlar del món actual i per servir de comparsa a la veritable història dels dos protagonistes.

1500 pàgines i a mi se'm va fer curta. Murakami al seu estil més propi.


Comentaris

XeXu ha dit…
Celebro que l'hagis gaudit, per mi és la seva obra més espectacular, no sé si la millor, però la més completa i més gran. A aquells amants de Murakami difícilment els decebrà. La llargada no ha de fer por!