dimecres, 18 de febrer de 2015

Els ciclistes urbans suïcides


No sé si a tot arreu és igual que a Salt o no, però em temo que és un fenomen global. Parlo d'una espècie urbana que cada cop prolifera més i amb l'arribada del bon temps es converteix en una plaga: els ciclistes suïcides.

Una bicicleta és un vehicle molt fràgil i inestable i només per aquest fet el seu conductor hauria de ser d'allò més prudent i responsable (quan jo la faig servir per anar per Salt, ho intento) perquè en cas de caiguda o accident rebrà de valent.

Doncs, si més no a Salt, és tot al contrari: ciclistes circulant a tota velocitat per la vorera que estan a punt d'atropellar la teva gossa que, pobreta, no ha vist el perill i l'únic que volia era anar a olorar un arbre i li has de fer una estrebada de la corretja perquè no se te l'enduguin per endavant. El ciclista a sobre s'emprenya perquè ha hagut de frenar: Ei, maco, que vas per la vorera. Estúpid!

Ciclistes que se salten stops sense ni tan sols mirar si pel carrer que té la preferència ve un cotxe o no. I ve. I el cotxe ha de frenar en sec per no carregar-se el ciclista que ni s'ha immutat que ha estat a punt de morir atropellat. El mateix passa si en lloc d'un stop hi ha un semàfor en vermell.

Haurien de respectar les normes de circulació igual que qualsevol altre vehicle, però al menys, si no ho fan, que siguin una mica més prudents i que al passar-se un semàfor en vermell o saltar-se un stop, mirin que no vingui cap cotxe. Està en joc la seva pròpia vida i el mal de cap que produiran al pobre conductor que ha passat en verd abans d'aixafar el ciclista, però això a ells no els importa, ja seran morts.


També per sort, i com amb tot, hi ha que circulen pels carrils bicis habilitats i que respecten les normes i van amb prudència, però malauradament sembla que aquests són cada cop més escassos i proliferen els suïcides. Si més no a Salt.



7 comentaris:

pons007 ha dit...

• Com a ciclista urbà habitual estic d’acord en que la majoria de ciclistes urbans som bastant imprudents. Pel que he observat els vehicles solen respectar bastant els ciclistes, no em refereixo a respectar els 2 metres de rigor per avançar un ciclista, això no es pot fer circulant per ciutat, simplement respecte en aquest cas es a no atropellar-lo o evitar que aquest freni quan no li toca. Per contra el que he vist que no respecten els ciclistes son els vianants que envaeixen els carrils bicis. Suposo que es una justa venjança a canvi dels ciclistes que envaeixen les aceres.

XeXu ha dit...

De seguida que he llegit el post he pensat en en Pons, perquè sé que és ciclista urbà, i estic gratament sorprès que et doni la raó i que no reivindiqui el seu espai sense criteri. Tens raó amb els ciclistes, però ets injust. La nostra societat és eminentment incívica. Potser m'equivoco, però els ciclistes segurament no passarien per allà on no els toca si no es trobessin vianants als carrils bici. Tothom és de la idea 'no seré jo el tonto', i fa el que li dóna la gana. El problema ja no és què fa cadascú, sinó qui surt perdent, i un vianant patirà més que un ciclista, que patirà més que un cotxe. La ciutat acaba sent una jungla.

Apa, fes un apartat especial pels runners amb els cascos posats...

Deric ha dit...

No sóc injust, XeXu, parlo sobretot dels que van com bojos i creuen els carrers a tota velocitat sense ni mirar ni res o van en contra direcció, sempre per la calçada. Per sort els que van per la vorera, són pocs i d'imprudents encara menys.

Jo també vaig en bici molts cops a treballar i certament molts vianants no respecten el carril bici o també el travessen sense mirar, però a mi això no em provoca que jo ocupi la vorera de forma temerària.

És un tema complex perquè va més enllà de només les bicis, es un tema cultural i d'incivisme d'aquesta societat que va en augment d'una forma espectacular.

Aquí, a diferència de les ciutats més grans, hi ha zones per anar a córrer sense problemes i no m'he trobat mai cap runner suïcida, encara...

Carme Rosanas ha dit...

Jo, per Barcelona, he vist prou sovint ciclistes que van per les voreres de vianants i no pas pel carril bici... Provocant més d'un ensurt, cop o atropellament als vianants.

No sé si són ben bé suïcides, però incivics, molt!

jomateixa ha dit...

El meu germà és un ciclista rural, però et dono la raó en tot. Em fa patir força com van alguns ciclistes per les ciutats.
Per ells, que molts no van equipats amb el que caldria i pels vianants. Ahir mateix gairebé m'atropella un noi. Jo anava a girar per una cantonada i ell venia per l'altra vorera. Per sort un senyor que veia els dos costats de la cantonada va cridar-me "espera!" i em vaig aturar just a temps de veure'l passar a tres dits del meu nas.

Elfreelang ha dit...

no creguis a Barcelona m'he topat amb uns quants de ciclistes suïcides , també és cert que la resta són respectuosos, i supso que són minoria però més d'una vega he estat a punt de ser atropellada a la mateixa voravia . m'has fet recordar un apunt meu del estiu http://sidubtosoc.blogspot.com/2014/07/els-turistes-daltonics.html

Loreto Giralt Turón ha dit...

A Salt... i a Girona també. I això que jo sóc ciclista urbana i també tinc gos.