dimecres, 17 de setembre de 2014

JO MAI MAI

Mentre estem asseguts a taula, sopant, no puc deixar de mirar-te. No sé que menjo. No sé que bec. Només tinc ulls pels teus ulls que somriuen seguint el ritme pausat dels teus llavis quan escolten el que et diu ell. Ell. Jo. Som els quatre a taula. Tots quatre, com sempre. Ell, tu, ella i jo. Parlen, diuen alguna cosa que no sento perquè m'he desconnectat del món. El meu món ara, demà i sempre ets tu i no et podré tenir mai. L'estimes. Et vaig perdre... o potser és que no t'he tingut mai. Voldria creure que sí, que per un moment, encara que fos un instant fugisser, em vas estimar. Ho recordes? Érem al garatge d'ell al mig d'una festeta d'adolescents amb alcohol de garrafa i fumant d'amagat. Rèiem, bevíem, ballàvem i sense adonar-nos ens vam quedar sols en un racó, ens vam mirar fixament i ens vam besar amb passió, llavis amb llavis, llengua amb llengua, les mans recorrent els cossos buscant descobrir el llargament imaginat. Però no varem passar d'aquí. Per què? M'ho he preguntat milions de cops: per què no vaig continuar? Per què no et vaig proposar que ens perdéssim tots dos? Per què no vaig insistir? Per què et vaig deixar escapar? I ara és tard. Ets amb ell i l'estimes. I jo amb ella i no l'estimo. I continuarem anant a sopar tots quatre i dissimularé, com sempre, perquè ni tu ni ell ni ella descobriu mai que jo, que jo només t'estimo a tu.

Narració inspirada per la cançó Jo Mai Mai de Joan Dausà:

9 comentaris:

xavier pujol ha dit...

He llegit 2 vegades el darrer paràgraf.
"Mai, mai" diu Joan Dausà.
"Mai diguis mai a un mai" deien els Lax'N'Busto.

XeXu ha dit...

Un quartet massa complicat, vols dir que convé que se segueixin veient i que amagui els sentiments d'aquesta manera? Només fa que fer-se mal.

Deric ha dit...

Xavier, cer, això diu també la meva mare.

XeXu, si fos jo tampoc voldria una situació semblant.

Marta ha dit...

Uis, mai diguis mai...!!!.
La vida es prou cabrona.
Petonets

Carme Rosanas ha dit...

T'ha quedat una narració ben maca i versemblant. Són coses que passen. Cert que no es pot dir mai...

pons007 ha dit...

Només queda una solució, matar la pròpia parella i matar la d'ella, i que sembli un accident es clar...

jomateixa ha dit...

A casa també em deien això de "mai diguis mai"

Elfreelang ha dit...

encara deuen quedar protagonistes reals com aquests, mai s'ha de dir mai .....

Loreto Giralt Turón ha dit...

Aquesta història deu repetir-se tant sovint que podries etiquetar-la d'escena quotidiana.