dijous, 5 de juny de 2014

POR BREU

Va tancar el llum de l'habitació i el pis es va quedar a les fosques, tot i així es podia moure perfectament perquè sabia on era cada moble, cada obstacle que pogués fer-lo entrebancar. 

Va entrar al menjador. Una minsa escletxa de llum s'escolava per la persiana de la finestra projectant tot d'inquietants ombres a les parets. De sobte es va adonar que no estava sol...

T'agrada el que llegeixes?

Doncs potser és l'últim que llegeixis... Sopem?



9 comentaris:

XeXu ha dit...

Sort que has publicat això a la tarda i que ho llegeixo ara. Si ho arribo a veure a la nit...

pons007 ha dit...

Et canvio el rel·lat de por per un curt de por

https://www.youtube.com/watch?v=FUQhNGEu2KA

Feliços somnis :P

Deric ha dit...

Exagerat, XeXu!

Deric ha dit...

Exagerat, XeXu!

Deric ha dit...

Està molt bé, Pons! Quina por!

rits ha dit...

ei, que jo si que estic sopant!!!!

aquesta mirada sempre m'ha fet moltes esgarrifaces!

Carme Rosanas ha dit...

Si que fa por, eh? ;)

Pakiba ha dit...

Quina por,que vaig a dormi

Loreto Giralt Turón ha dit...

jejej que bo, no me l'esperava. La veritat que no m'ha fet mai gaire por, l'Annibal