dijous, 9 de maig de 2013

LA SET DE LA COLOMA

Foto Google
Havia volat una llarga estona i estava cansada, de fet molt cansada, amb un cansament més espiritual que físic.

En un racó d'un carrer hi havia un bassal que havia deixat la pluja la nit anterior i es va sentir molt atreta per l'aigua encara clara i neta. Es va aturar i es va acostar a poc a poc fins a la vora. Li feien mal tots els seus petits ossos, fins i tot les plomes les notava pesades. 

Va mirar al seu voltant amb desconfiança, tot estava molt tranquil i es va abocar a l'aigua. Era fresca i bona i ella estava realment assedegada i va beure amb ganes sense adonar-se del noi que passava pel seu costat i la  mirava fixament sentint una tendresa inesperada cap aquell animaló amb aspecte indefens que bevia aigua d'un bassal aliè al que succeïa vora seu.


10 comentaris:

XeXu ha dit...

Darrerament trobes la inspiració a tot arreu!

El porquet ha dit...

I mira que a mi la inspiració em costa trobar-la en els coloms...

Carme ha dit...

Que maca, la coloma!!! I la teva inspiració també.

Ja que corre en XeXu per aquí, deixa'm dir que aquesta és una de els seves possibles "discontinuïtats quotidianes" (era així?) que a vegades et commouen i que et quedes amb ganes de comentar a algú... doncs està molt bé que t'inspiri un post.

Pakiba ha dit...

De tot saps fer una bonica historia.

Amylois ha dit...

Que bonica!!!!!!!!

sargantana ha dit...

maco i ple de tendressa...
envejable

sargantana ha dit...

maco i ple de tendressa...
envejable

Elfreelang ha dit...

m'ha agradat aquesta set de la coloma!

Elfreelang ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
XeXu ha dit...

Carme, podria ser això que dius, una discontinuïtat quotidiana. El que passa és que aquesta es pot explicar, se'n pot fer un post, i jo ho faig tot sovint. Hi ha coses més subtils que costen més de comentar tan en públic...