El diari i l'arxiu

Foto: Archivo di Stato di Venezia. By: Frederic Mayol, 2012
Tenia pensat comprar el diari, com cada diumenge, i anar a la seva cafeteria preferida del Campo dei Frari a prendre un bon espresso mentre llegia les notícies i passava el matí. Però el dia s'havia llevat assolellat després de molts dies de boira i plugims persistents i no li va venir de gust tancar-se a la cafeteria o seure a l'ombra de la seva terrassa, havia d'aprofitar el sol. Tot just era final de desembre i encara quedava molt hivern per endavant.

Va comprar El Gazzettino i es va asseure a l'esglaó d'una antiga portalada del Campo per llegir-lo tranquil·lament. Li agradaven, sobretot, les notícies de successos. No és que li agradés el morbo de veure quines desgràcies havien passat a la ciutat, els crims o robatoris. No. El que li agradava era treure l'entrellat de les notícies que només ocupaven un parell de línies o un petit racó de la plana del diari perquè llavors s'imaginava les històries que hi havia al darrera i completava, amb la imaginació, el que no deia el diari.

Quan va acabar de llegir el que l'interessava i de fullejar la resta, es va aixecar per tornar cap a casa seva situada en una calle propera sense adonar-se que aquell diumenge s'havia assegut a l'entrada de l'Archivo di Stato di Venezia, un lloc on hi havia guardades, arxivades i classificades milers d'aquestes petites històries gairebé desconegudes que a ell tan li agradaven i que li hauria fet feliç de descobrir.


Comentaris

Sergi ha dit…
I tu, sense necessitat de notícies de successos, ja t'has inventat una història per aquest personatge.
Tot Barcelona ha dit…
Supongo que este señor debe de ser veneciano, leyendo el diario de allí y sin cámara al ristre no es difícil la deducción.
Sufur ha dit…
Ay cómo echo de menos Italia! Y leer un periódico con tranquilidad y un cierto sentido de calma... hace ya tantos años de eso...
Anònim ha dit…
Té pinta de ser un lloc ben húmit per guardar noticies aquest arxiu de Venècia xD
jomateixa ha dit…
estic amb en pons. Jo m'imagino el lloc fosc i humit.
Carme Rosanas ha dit…
Em va agradar aquesta història, em continua agradant i no se sap mai que en fa Bloger, dels comentaris perduts... :(
Però insisteixo!!!
Deric ha dit…
Miquel, jo també ho suposo, no tenia pinta de turista.

Sufur, el año pasado fui un montón de veces a Italia. Me encanta.

Pons, Jomateixa, de fet l'edifici està al costat d'un canal, però és enorme. La façana aquesta és minúscula, però per darrera té una façana que ocupa mig carrer. De totes maneres jo tampoc aposto per la qualitat de l'ambient intern d'aquest arxiu.

Carme, els comentaris perduts van a parar al "cementiri dels comentaris perduts" que es troba en un núvol pujant a la dreta. De fet és un cementiri molt divertit perquè cada comentari diu la seva i poques vegades arriben a entendre's els uns als altres.