MR. GWYN, d'Alessandro Baricco

Alessandro Baricco té la facultat de fer que les seves històries surrealistes, estranyes, inversemblants i improbables resultin oníriques, poètiques i et fascinin de tal manera que creus que tot allò que llegeixes, tot allò que els passa als protagonistes, és totalment cert, que pot passar.

Amb una prosa senzilla et captiva des del primer moment i fa que sigui molt difícil deixar de llegir fins que gires el darrer full i acabes la història, un final que mai no és un final, perquè tampoc té un principi. I això és del que ens parla aquest llibre, no d'històries, no d'arguments, no de personatges, sinó d'escenes de la vida, i no ho comprenem fins que arribem al final, el tanquem i tenim la sensació de pèrdua, d'haver perdut una part important de nosaltres mateixos.

Jasper Gwyn és un escriptor accidental, vull dir que arriba al món de l'escriptura de casualitat perquè el seu ofici és un altre molt diferent. Però és tan bo amb la seva feina que només amb 3 llibres s'ha fet un nom a la literatura universal. No obstant, Mr. Gwyn no és feliç i descobreix que l'escriptura jo no ho és tot per ell. Llavors se li planteja un dilema. Què fer? A què es dedicarà a partir d'ara? La resposta li vindrà de la mà d'una dona gran que va als ambulatoris a estar calenta i descansar: serà copista. 

El dilema és què copiarà? Fascinat per uns fotografies d'un catàleg d'una galeria d'art, decideix que farà retrats de persones, però amb paraules, no amb pintura. Amb l'escepticisme de la gent, tirarà endavant el seu projecte i li dedicarà la vida.

Només la idea del retrat amb paraules ja és fascinant i per descobrir què són i com es fan, ja val la pena llegir aquesta breu història plena d'encant, de poesia i, sobretot, d'amor a l'escriptura.

Sens dubte, un llibre que ha de llegir tot aquell a qui li agradi escriure.



Comentaris

Carme ha dit…
:) M'agrada tot el que en dius... i celebro estar d'acord amb tu.

Com s'ho fa per fer-ho tant creïble tot? Perquè hi entris dins i no et puguis escapar? :)
Perquè cada cop que hi penses encara et sents enganxat a la història? :)
Deric ha dit…
Fins i tot qua ja has deixat de llegir-la, encara t'hi sents enganxat!