La bibliotecària d'Auschwitz, d'Antonio G. Iturbe, és un llibre colpidor, recomanable 100 %, gairebé de lectura obligatòria per a dos tipus de lectors: els que els agraden les històries de l'Holocaust, i els que estimen els llibres.
Aquesta novel·la té les dues vessants:
- el retrat cruel i dur de la vida (o millor dit, no vida) en un camp d'extermini com era Auschwitz on la vida no valia res i la lluita era esgarrapar temps al temps per viure un dia més o, millor dit, per retardar la mort un dia més, tot i que la vida havia deixat de ser vida per convertir-se en un malson.
- l'estimació pels llibres mitjançant la història d'aquesta noieta de 15 anys, la Dita Adlerová, a qui se li fa l'encàrrec de tenir cura de 8 llibres, que serà la minúscula i, alhora, enorme biblioteca del camp, ja que els llibres estan prohibits i se les han d'empescar molt bé perquè els kapos dels barracons i els SS no els descobreixin, el que comportaria una pena de mort segura i immediata.
La bibliotecària d'Auschwitz, està basada en la història verídica de la Dita Kraus, que Iturbe va tenir la sort de conèixer personalment per documentar-se pel llibre, la qual cosa fa que la novel·la sigui d'un realisme aclaparador i tingui una càrrega emotiva molt intensa.
Com he dit abans, és de lectura recomanable, i això que a mi les històries de l'Holocaust i els camps de concentració no m'agraden especialment perquè em posen bastant nerviós. Però aquest val la pena.
Comentaris