dilluns, 11 de febrer de 2013

El sentit de la vida



De vegades em pregunto quin sentit té tot plegat. Vull dir, que no sé quina és la finalitat per la que venim al món. Naixem, vivim i acabem morint. La majoria de nosaltres sense haver deixat una petja important en la història de la humanitat o amb la sensació de no haver fet res important, encara que sigui per a nosaltres mateixos o per un reduït grup de persones.

Et lleves al matí, treballes, o tens festa, passeges, ets a casa, cuines, menges, dorms, llegeixes, fas les teves necessitats fisiològiques, veus la tele, dibuixes, vas al cine o et quedes al sofà... (o fas el que sigui), i ja s'ha acabat el dia. I quin sentit ha tingut? Passar un dia més sense més motiu? I qui diu un dia, diu una setmana, un mes, un any i anar fent. Quina és el sentit de la vida en general? La reproducció (com diuen alguns)? I tornem com si fos un bucle: la reproducció per a què, per perpetuar l'espècie? I quin sentit té fer-ho? ...

El mateix podríem aplicar als animals. La meva gossa, per exemple: dorm, menja, passeja i fa les seves coses. Cada dia de la seva vida és igual, només amb petits canvis de tant en tant: en la ruta o durada passeig o en visites a casa o en un altre lloc. Podria dir que la finalitat de la meva gossa és la de fer-me companyia, però realment, qui fa companyia a qui? I no ens enganyem, ella només pensa en el menjar, és el que més la motiva.

Encara que ho pugui semblar, aquest no és post depre, sinó reflexiu-filosòfic-de-carrefour.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Una mica depriment sí que és, no ens enganyem. Si no tenim motiu per estar aquí, per què hi som? Però també t'ho pots prendre d'una altra manera. No tenim motiu, però hi som, i ja que hi som, no desaprofitem l'oportunitat. Pensa que vam guanyar la cursa a milers de milions d'altres espermatozous. Vam guanyar aquella loteria, doncs ara a gaudir del premi!

pitxiri ha dit...

Shakespeare ja ho va dir amb paraules definitives:

Life's but a walking shadow, a poor player
That struts and frets his hour upon the stage
And then is heard no more. It is a tale
Told by an idiot, of sound and fury, signifying nothing
.

I, tanmateix, després de dir això, i sabent a més que no pot sinó perdre, Macbeth ix a presentar batalla.

Pakiba ha dit...

Diuen que a la vida amb vingut a fer 3 coses, tenir un fill,plantar un abre y esciure un llibre, segurament que tu ja has fet més d'una.
El llibre ja el tens,no un sino 4,plantá un abre segur que algún has plantar i com no tens fills tens una gosseta que es com una nena petita,et dona companyia i te estima o sé jo que quan marxas els primes dias es possa tan triste que ni el menjar que es el que mes l'egrada,la motiva.
Petonicos reflexius.

Elfreelang ha dit...

No creguis , no sabem que pensen els gossos...ves a saber! el sentit de la vida és que la vida té sentit! de vegades em deixo portar per les rutines i al capdavall fin i tot de vegades crec que em sento feliç...

Carme ha dit...

Jo m'ho pregunto moltes vegades...