divendres, 1 de febrer de 2013

Converses de carrer 7


Conversa captada al passar per davant d'un bar del carrer Francesc Macià de Salt:

Un senyor d'una certa edat, cap a la seixantena, sinó més. Parla per telèfon amb un to de veu bastant  elevat. Camina amunt i avall per la vorera, just davant de la porta oberta del bar, amb una llauna de cervesa a la mà.

- ¡Pero si me lo dijiste tu!
- ...
- Fuiste tu quien me dijiste que no querías nada más y te pregunté: "¿un folla-amigos?" y me dijiste que sí...
- ...
- Un folla-amigos, sí.
- ...
- Eso, un folla-amigos. Y yo estuve de acuerdo, era lo que querías...

Crec que es va assabentar tot el carrer de la seva relació "folla-amigos" amb la senyora de torn i jo ja em vaig fer la pel·lícula.


9 comentaris:

XeXu ha dit...

Caram tu, els veïns de Salt són molt moderns, trobo.

Pakiba ha dit...

Aixó et passa per escoltar el que no debias.

Carme ha dit...

A vegades ni aquestes paraules tan modernes ni aquestes actituds tant desimboltes, volen dir el mateix per a tothom... sembla ser que no es van entendre, doncs. Això sí tot el poble ho ha de saber!!! :D

Elfreelang ha dit...

escoltant s'aprèn molt! d'aquestes converses en podria sortir un llibre!

J.Policarp ha dit...

hahaha, bonica expressió, em recorda aquella del "hazme un llama-cuelga" que deia el "mente fria" en una sèrie televisiva.

Ferran ha dit...

Senyora? ;)

Jordim ha dit...

no sé si odio o me encanta el concepto folla-amigos..

Joana ha dit...

No sé per què les persones que parlen per mòbil crident tant :(
Normal que et facis pel.lícules jejej

Xarnego ha dit...

No hi ha espectacle mes entretingut que tafanejar,
assegut en la terrassa de una cafeteria, i observar.
Qui no ho a fet en alguna ocasió?