dijous, 20 de setembre de 2012

L'estil o el look

Tots tenim un estil a l'hora de vestir que pot ser més o menys personal i més o menys classificable dins d'un estil més genèric. Això està clar. Però aquest estil o look, que ens ha de resultar còmode de dur, també ha de ser, a més, l'adequat per a nosaltres.

El problema ve quan no saps si el teu estil és el que et queda bé o no, per molt còmode que et sentis amb ell (i no parlo de la comoditat de la roba, si no de la comoditat de portar un look o un altre).

A la meva edat, sé que tinc un estil bastant definit encara que no en sigui conscient. Ho sé pels comentaris dels amics o companys de feina quan els ensenyo alguna peça de roba que he comprat i em diuen "és ben bé del teu estil". És llavors quan penses "ostres, tinc un estil i jo sense saber-ho". Però tornem-hi, quin és i és l'adequat?

Darrerament no estic convençut i vaig una mica a la recerca d'un estil que m'hi identifiqui més i amb el que em vegi bé. He consultat moltes webs de botigues i més o menys ja el tinc localitzat: és el que els experts anomenen "casual" o "urbà". M'agrada, però és més complicat del que sembla perfeccionar o millorar el teu look. De vegades no és tan com vas vestit com saber posar-te correctament un complement que dóna un gir de 180º a la roba que portes.

Tota una tècnica!

(Post una mica superficial de canvi d'armari)


9 comentaris:

XeXu ha dit...

Mmm... sóc un zero a l'esquerra en això... Em sembla que la majoria vesteix com li agrada i són els altres els que li atribueixen un estil concret.

Carme ha dit...

Jo un altre zero a l'esquerra...

Per a mi que cadascú vesteixi com bonament li plagui... :) i via fora! que tot està per fer i tot és possible... ai no! ara no tocava, oi, això? :D

És broma... és que jo sóc un desastre amb la roba! TOTAL!!!

Miquel Àngel ha dit...

L'estil "casual" engloba l'estil de la majoria de gent, crec jo.
Aquí podem barrejar molts estils i segur que tots hi caben .
Tots sabem quines coses ens cauen bé, quins colors ens són més afavorits i amb això ja en tenim prou.
Estam dins una societat que ho vol classificar tot i ja està bé, que ens classifiquin com "casuals".
Lo que no podem fer es voler vestir com quan teníem 18 anys i ja en tenim un parell més.

El porquet ha dit...

Jo la veritat és que no em compro robo seguint un estil, si no, senzillament allò que quan ho veig i m'ho provo m'agrada. El que passa és que fent-ho així (com ho fa tothom) al final acabes marcant una tendència en la teva línia. És el mateix que amb la música que ens agrada o la literatura, no és que marquem un perfil propi si no que senzillament els nostres gustos segueixen una línia que es va definint amb cada nova adquisició!

Pakiba ha dit...

Tinguis un estil ho un altre, sempre estàs guapo.

Besicos.

Yáiza ha dit...

En aquestes coses, per ser natural, em penso que més val no pensar-s'hi gaire. Jo em fixo força en com vesteix la gent, i penso si un modelet m'agrada o no. De vegades penso "això és molt xulo, però no fa per mi", per l'estil, o perquè no tinc tipus per portar segons què, tan és. Després, quan vaig a la botiga, és força més senzill: trio la roba que em crida l'atenció, i em quedo la que se m'ajusta millor de mides. I a pastar!

Sufur ha dit...

Uf, yo lo tengo complicadísimo... en una tienda de ropa estoy más perdido que un neanderthal en una Aplle Store :-(

Jordicine ha dit...

Ara m'has deixar preguntant-me a mi mateix. Tinc un estil definit? Doncs potser sí. Ara, que compro allò que m'agrada sense pensar-hi massa. Una abraçada, DERIC.

òscar ha dit...

uns quants anys enrere el meu estil s’anomenava, tot i que me’l acabo d’inventar ara, trajesensecorbataitiraquete’nvas.

potser per oposició, vaig acabar adoptant el de guarrilloambmatissos. en anglès, que fa com més per la moda, l’anomenaria casualrubbish.