divendres, 6 de juliol de 2012

Fauna de gimnàs


En el gimnàs la fauna és d'allò més variada i segons la hora en que hi vagis, la variació tira més cap a una banda que cap a una altra. 

Així a les 3 de la tarda hi ha una mica de tot, com una macedònia barrejada: els que surten de treballar o els que encara no han entrat i aprofiten per fer una mica d'exercici abans d'anar a casa; algun jubilat que no té res a fer a la tarda; unes quantes senyores que van ràpid cap a la classe d'aerobic o aquagym, i els que hi estan a totes hores i tots els dies.

A les 6 o les 7 de la tarda, la fauna és d'aquella que es passa més estona contemplant-se els músculs als miralls i fent-la petar amb altres especímens similars per comparar els avenços dels seus cossos hormonats i proteïnitzats mentre miren amb superioritat tots aquells que l'únic que volen és fer una mica d'exercici per sentir-se bé, no per muscular-se. Aquests últims escassegen en aquest horari, i els que hi ha, és perquè no tenen més remei que anar-hi a aquesta hora.

I a les 7 del matí, hi ha la variant jubilat, aquests són també perillosos perquè quan agafen una màquina s'enganxen com una paparra i no hi ha manera de treure'ls, es poden passar mitja hora ocupant un parell de cintes de córrer per caminar tranquil·lament fent-la petar amb un company. I després, al vestuari, van fent empentes perquè tenen molta pressa en marxar.

A tot això hi ha també aquells que són a qualsevol hora i qualsevol dia, vagis quan vagis, els trobes.

Un gimnàs dóna per molt: hi ha el tema de les salutacions, el tema de les ocupacions dels bancs al vestuari, el tema de les ocupacions en exclusivitat de les màquines, el tema de la roba (i els canvis de roba), el tema de les dutxes... Per fer tot un manual!


6 comentaris:

XeXu ha dit...

Només amb el que dius a la primera frase ja ho expliques, una autèntica fauna!

Fa uns anys hi anava amb un amic i teníem una denominació que englobava dues de les categories que dius: els que es miren al mirall i els que ocupen les màquines. El meu amic va posar un malnom al prototipus d'aquesta categoria: l'antiboira. Vestia robes llampants, es mirava tota l'estona els músculs als miralls, i quan no petava la xerrada amb algú, amb la propietat de que ho feia assegut en una màquina, justament la que a tu t'agradaria fer servir, però ell s'hi passava l'estona. Li dèiem l'antiboira perquè es feia veure per tothom. I suposo perquè molestava igual!

sargantana ha dit...

jajajajjaj
que bó...tot un estudi

a mi els que mes po em fan son els *musculitos* per per aixo no cal ni anar al gimnas...
a casa vaig estar a punt de posar cortines als miralls quan als meus fills els hi crexien els besons, els triceps i els abdominals

dioses !!!

Miquel Àngel ha dit...

Jo hi vaig a la tarda. A partir de les 19. 30 h i és una hora, sobretot a l'hivern, en que allò és a petar . A les classes col.lectives sempre ens trobam els mateixos i jo soc ser l'únic home que els fa. Tot els altres són dones. Perquè els machitos no els agraden aquestes classes, excepte les de body pump? Perquè aquesta idea de posar més i més i més ...... mucul ?
Vull seguir llegint damunt la fauna del gimnàs i els comentaris que se senten en els vestuaris. D'aquí si que podràs treure un nou llibre.

Jordicine ha dit...

Això és un estudi sociològic! Jajaja. Jo només nedo. Al gimnàs-gimnàs no hi entro ni de broma. Nedo, em dutxo, em vesteixo i cap a casa. Una abraçada.

Sufur ha dit...

Yo soy de los que tienen que ir a las 8 de la tarde porque no les queda otro remedio... y lo que me río de las musculocas :-)

Anònim ha dit...

tot aixo pot inspirate per a la nova novel.la que tens a l' escritori , l GRAN NOVELA GAY SOBRE CATALUNYA . passaras a la historia , noi . i en castellà , no esta mal per ser de la ceba .