dijous, 1 de desembre de 2011

Converses de carrer 4

Van quatre nois enriulats pel carrer, acaben de sortir d'una botiga de xinos. Vesteixen roba esportiva, ajustada per marcar múscul, sabatilles esportives, gorres, cadenes al coll, piercings, tatoos i els pantalons a mig cul:

- ¿Habeis visto como nos miraba la de la tienda? - pregunta un.
- Sí, nos seguia todo el rato con la vista. - contesta un altre.
- ¡Claro! Ha visto cuatro tios así, guapetes, y no podia dejar de mirarnos.

No serà que ha vist quatre quillos i que temia que li desaparegués alguna cosa de la botiga?

(De totes maneres, i a favor dels nois, dues coses:

- no ens podem fiar mai de les aparences i no vull dubtar de l'honorabilitat d'aquells nois
- els xinesos de les botigues són tan súmament desconfiats! Com si valgués la pena robar alguna cosa d'aquelles botigues...)

  ·

10 comentaris:

XeXu ha dit...

Si els quatre tios eren com aquests, jo canviava de vorera... Una mica de por sí que fan, encara que només deuen ser uns fatxendes.

Carme ha dit...

Segur que els vigilava, segur! :)

Ferran ha dit...

Hmm... sense haver-los vist, no sé perquè em decantaria per la opció vigilant_que_no_robin...

Yáiza ha dit...

Tenir prejudicis no és bo!!! (però és que de vegades no es pot evitar =P)

Lansbury ha dit...

Pos si hi ha gent que furta si jejej. Un bes molt fort.

Júlia Zabala ha dit...

jejjeje! que bo! :)

bajoqueta ha dit...

jajajaja, cadascú veu el que veu. Però ells ben contents que van marxar pensant que els miraven per com són :)


365 contes
Terra de llibres

indiketa ha dit...

aviam qui els hi treu l'ilu..
jajajajj

Elfreelang ha dit...

mai les mirades s'interpreten al gust de tothom...els nois feliços de sentir-se guapos, i les de la botiga potser sí vigilant que no s'enduguessin res.....

El porquet ha dit...

T'anava a respondre el que finalment has comentat en la darrera frase! Jo, quan hi he entrat, m'he sentit perseguit pels xinesos per tots els passadissos, talment com si fos un lladre amb un post-it al cap "vaig a robar"... en fi, coses de xinesos...