Segons el diccionari, tolerància vol dir: "Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d'altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc., i no n'impedeix l'exercici"
Però no m'agrada gens ni mica aquesta paraula quan s'aplica a les persones. Jo tolero que tu siguis musulmà, jueu o cristià? Jo tolero que tu siguis homosexual? Jo tolero que tu siguis el meu veí? Si no "impedeixo l'exercici", com diu la definició, li estic donant el sentit de que jo estic per sobre teu. Jo (sempre el "jo" privatiu i excloent) estic convençut que la meva opció (religiosa, cultural, sexual, etc.) és molt millor i superior que la teva, i com sóc un ésser superior, et deixo fer. Magnànim que sóc!
Crec que hem de descartar aquest sentit de la paraula tolerància del nostre vocabulari i canviar-la per una de molt millor i més adient: RESPECTE.
Jo no sóc ningú per tolerar o deixar de tolerar una altra persona.
No sé si m'explico.
14 que comenten:
t'expliques perfectament i clara...
potser ja només cal que els guionistes de sèries infantils, juvenils i adultes treguin productes mediàtics que prenguin aquest minúscul punt de reflexió com a referència...
amb sort, algú més ho llegirà!
gràcies, gatot
Jo també trobo que t'expliques molt bé. Ho he pensat mil vegades. Estic totalment d'acord amb tu.
I tampoc és el primer cop que llegeixo, una reflexió d'aquest tipus, però sembla que la paraula tolerància està molt arrelada i no no hi ha manera d'aparcar-la.
T'expliques molt bé; de tolerància se n'omplen moltes boques que després no saben respectar.
Aquest "tolerar" com que...vinga va...jo et "suporto"...el vull ben lluny.
Doncs jo discreparé, però no pas perquè estigui en desacord amb el fons, és clar. Bé, també penso que t'expliques bé, com et diuen, però que l'error està en la base. La paraula tolerància no sona malament. Però el verb tolerar sí. De tant fer servir el verb ha adquirit un significat despectiu, i dita de la manera que tu poses al post, és clar, està fora de lloc. En definitiva, que sona fatal dir que algú tolera a algú altre.
Però llegeix la definició que has posat, la tolerància és en realitat l'actitud de qui respecta els altres. I que no n'impedeixi l'exercici vol dir que no s'hi fica ni fa res per evitar-ho. En realitat la tolerància és un bon valor, però la malentenem perquè ens hem acostumat a fer-la servir malament.
Però tot això és una qüestió de lèxic, està clar. El més important és l'actitud real, no com ho diem, i aquesta està molt clara. Cadascú que faci el que vulgui, i que no es fiqui amb el que fan els altres.
Doncs t'has explicat molt bé... la tolerància és posar-se en un a tarima d'ínfules i superioritat envers algú altre molt millor el respecte , respecte i acceptació !
T'expliques, sí, i tot i que és una qüestió de lèxic com diu el XeXu, tens tota la raó.
Jo també em quedo amb la puntualització d'en XeXu, dit sia amb tot el respecte ;)
ps: parlant seriosament, sí, el que cal és respectar, respectar i respectar. I no és tan difícil, caram!
Estoy de acuerdo. A mi tolerancia me suena a condescendencia... "soy mucho mejor que tú, pero te tolero"...
i no saps la raó que tens!!!
una abraçada!
Oh, gràcies a Déu! Això és una cosa que jo fa anys que dic... que la paraula "tolerar" no m'agrada gens. Sona ben bé a això "jo sóc molt guai i tu no, però tens sort que sóc bona persona i et tolero..". Respectar éstà millor. Fins i tot "acceptar" m'agradava més que tolerar, tot i que en el fons potser no és gaire millor. Però mira, tolerar em fot dels nervis. Sona a pare totpoderós tolerant les trapelleries de la criatura...
Un aplaudiment. mes tolerancia necesita el mon. Muuuas
Aquesta entrada la tindria que llegir moltísima gent, perque deixin de tenir tanta "tolerancia" i tinguin més RESPECTE por tothom que no pensen ni son com ells.
Jo des-de aquí també demano més RESPECTE per totes les persones i totes les seves opcións.
Molts petonets.
Quina raó tens, encara ens donarem permis els uns als altres per poder ser.
Una abraçada
Publica un comentari