dimecres, 21 de setembre de 2011

Mi vida en esta galaxia (Wishful Drinking)

Carrie Fisher és la filla de Debbie Reynolds (Cantant sota la pluja) i el cantant melòdic Eddie Fisher, però és coneguda, sobretot, pel seu paper de princesa Leia a la saga Star Wars. No obstant Carrie és molt més que això: actriu, escriptora i cantant, ha participat en pel·lícules com Quan la Harry va trobar la Sally o The Blues Brothers, i a escrit novel·les (Postales desde el filo) i guions per a pel·lícules i sèries de televisió. Tot i que els darrers anys treu més profit econòmic explicant les misèries de la seva vida amb l'alcohol, les drogues i la malaltia mental (és bipolar).

Parlar dels seus problemes ha estat per ella com una teràpia que l'han ajudat a tirar endavant amb la seva vida i enfrontar-s'hi de forma valenta i decidida, i en part, per això ho vol compartir amb tothom que la vulgui escoltar. Amb aquest motiu va fer un espectacle teatral, Wishful Drinking (2008), amb forma de monòleg amb el que va actuar per tot el país i que ara ha transformat en llibre, aquest que s'ha traduït aquí enganyosament com a "Mi vida en esta galaxia", fent referència al seu paper més famós.

Però qui esperi trobar en aquesta mena d'autobiografia una descripció detallada del seu pas per Star Wars, no cal que llegeixi el llibre. En ell ens parla dels problemes i no problemes de la seva vida i ho fa d'una forma amena, irònica, amb una subtil mala llet, i rient-se d'ella mateixa i dels seus entrebancs vitals deixant anar perles com: "después de pasarme la vida esperando recibir un premio, por lo que fuera, (ya sé que por mi trabajo de actriz nada, pero por mi trabajo de escritora, pues tampoco), ahora resulta que me dan premios por ser una enferma mental" (el 1997 va ser seleccionada com a "Dona bipolar de l'any", i no és broma).

Independentment de si ets seguidor de la saga galàctica o de la Fisher, és un llibre que val la pena llegir per com està escrit: cínica, directe, contundent, divertit. La Fisher està de tornada de tot i no té res a perdre i molt a guanyar i a nosaltres ens fa passar una molt bona estona de lectura, i breu, només té 174 pàgines. 

4 comentaris:

Sufur ha dit...

Siempre me ha caído bien Carrie Fisher. Me gusta la forma que ha tenido de no tomarse en serio su fama galáctica, el que tenga una vida profesional a parte de las convenciones de fans y cómo se enfrenta a su enfermedad. Es muy duro cuando tu propio cerebro es tu enemigo. ¡Tengo que hacerme con el libro!

Bargalloneta ha dit...

jajajjajaaja
que bo el seu comentari!!!!
Jo estic amb Sufur, a mi també sempre em va caure molt bé, i com tu dius Postales des del filo una dels seus llibres, el van fer en pel.lícula i compte en qui eren Debbie Rreynols i la pròpia Carrie Fisher al celuloide: Shirley MacLaine i Meryl Streep, una pel.lícula molt recomanable!!!!
petons

Deric ha dit...

Lo compré en Fnac.es, de forma fàcil y ràpida!

Té molt cinisme i se'n riu d'ella mateixa abans que ho facin els altres. És genial.

jordicine ha dit...

Me l'apunto. Crec que pot estar francament bé. Gràcies, DERIC. Una abraçada.