dissabte, 4 de juny de 2011

Arrugas

Ahir a la tarda era a la biblioteca escollint alguns llibres i pel·lícules per a properes lectures i visionats, quan vaig pensar d'acostar-me a la secció de còmics, una secció que visito molt de tant en tant perquè no en sóc cap expert, i tot i que m'agrada llegir còmics (o novel·les gràfiques) esporàdicament, ho faig menys del que desitjaria perquè quan sóc davant de les lleixes i veig la gran diversitat que hi ha, em perdo. 

Normalment n'agafo un, el fullejo i el torno a deixar perquè, o bé no m'agrada la il·lustració o bé no m'agrada la temàtica. El resultat final és que molts cops marxo sense agafar-ne cap o amb algun que, quan arribo a casa, descobreixo que no llegiré i el torno al dia següent.

Ahir, però, quan anava a la secció de còmics, em vaig trobar en S, un company de feina encantador i que ha crescut amb aquest tipus de lectura. Per això el vaig agafar i li vaig demanar que me'n recomanés algun. El primer que em va dir va ser que passés dels de superherois i anés a les novel·les gràfiques. Va agafar-ne un parell:

-Aquest és molt tendre. Aquest em sembla que va guanyar algun premi al Saló del Còmic de Barcelona i també està molt bé. Ah! I aquest també, i aquest altre i...

Estava entusiasmat i si el deixo ens passem tota la tarda davant de les lleixes carregades de còmics. Li vaig agrair molt la seva ajuda i vaig marxar de la biblioteca amb dos llibres, dos còmics i sense cap pel·lícula.

Quan vaig arribar a casa vaig agafar el primer que m'havia recomanat, "Arrugas", de Paco Roca. El vaig obrir pel primer full i em va agradar la cita que hi havia:

"La nube no desaparece, se convierte en lluvia" - Buda.

Giro el full i començo a llegir i gaudir de les imatges: em va atrapar i no el vaig poder deixar de llegir fins el final. És la història d'un home, Emilio, que, quan comença a perdre la memòria, els seus fills el tanquen en una residència d'avis. El panorama que troba aquest home quan arriba és, potser, tan o més desolador que el fet de perdre la memòria i que li diagnostiquin Alzheimer. 

Al llarg de les pàgines veiem la solitud dels avis "desterrats" a la residència on la seva única ocupació és dormir mentre esperen l'hora de menjar i, en definitiva, mentre esperen que els arribi la mort o, pitjor encara, que els tanquin al pis de dalt de la residència on hi ha els avis que no es poden valdre per si mateixos.

Emilo té un company d'habitació, en Miguel, és un trampós, un estafador i un picar però que té un gran cor i que farà tot el que sigui per ajudar a Emilio, fins i tot escapar-se de la residència per poder tenir, ni que sigui per darrera vegada, l'experiència de "viure".

Arrugas és una novel·la gràfica excel·lent, que hauria de ser de lectura obligatòria per tothom. Té humor, té drama, té tendresa i sobretot és molt, tremendament, humana. Això sí, cal llegir-la amb un paquet de mocadors a la mà.


9 comentaris:

fanal blau ha dit...

N'havia llegit una ressenya i em va cridar l'atenció, però encara no l'he llegit.
Ara ja estic convençuda del tot! Ni que sigui amb un paquet e mocadors a la mà (a mi ja em costa ben poquet emocionar-me!).
Un petó, Deric! Molt bona tarda de dissabte!

SM ha dit...

Arrugas és motl bona. Prova també L'hivern del dibuixant si t'ha agradat el Paco Roca.

Joana ha dit...

L'avantsala del cel...un lloc molt trist si no hi ha cap estímul.
M'agradarà llegir-la. Gràcies Déric i bon capde!

Carme ha dit...

Gràcis per la recomanació, agafaré dos paquets de mocadors per si faig curt!

Bona nit, Deric!

Ferran ha dit...

Aquí un que no n'havia sentit a parlar. No crec que el llegeixi, però si ho fes, m'agradaria (segur).

Celebro que gaudissis de la lectura!

Sufur ha dit...

Gracias por la recomendación. Parece una historia que merece mucho la pena leer. A ver cómo consigo hacerme con ella aqui...

Montse ha dit...

ja tinc els mocadors... ara em falta fer-me amb la novel·la... però tal com la pintes fa molt bona pinta, valgui la redundància pintera.

Una abraçada.

Pakiba ha dit...

Gràcias nen agafo els mucadors i començo a llegirla.

Elfreelang ha dit...

Si tinc ocasió el llegiré! amb mocador inclòs, hi ha còmics molt bons ara no em surt cap però moebius per exemple i molts altres