Salt es mou: Taula de ciutadania

Carrer Major. Salt. Photo by Deric
La setmana passada vaig anar a la Taula de ciutadania que va tenir lloc a Salt per intentar buscar solucions als fets ocorreguts al poble recentment. En aquesta taula hi són convidats totes les associacions i entitats del poble, indistintament del seu origen, i personatges que d'alguna manera hi són vinculats al món de la cultura, de l'ensenyament, de l'esport, etc. La jornada es desenvolupava en forma de taller en la qual es va repartir la gent en diferents temàtiques (cultura, ensenyament, convivència, integració) i, en petits grups, anavem proposant diferents actes que es podien fer de cara a millorar la convivència a Salt i evitar, així, la confrontació i la creació de guetos.

A mi em va tocar el taller de cultura. Érem tres catalans, dos musulmans i dos senegalesos i se'n van fer bones propostes. Després les vam posar en comú amb tota la Taula i van sortir coses molt interessants i d'altres no tant. Jo anava més com oient que altra cosa però tot i així vaig fer dos apunts:

Vaig corregir a un dels senegalesos quan va dir que ell era d'una entitat estrangera. Li vaig apuntar que, en tot cas, era d'una entitat saltenca formada per gent d'origen estranger però saltenca a la fi.

Vaig dir que, sistemàticament, els autòctons (per fer servir una denominació aclaridora) ignoràvem els moviments culturals dels immigrants (o, dit d'una altra forma, de la gent d'altres origens) i que ells, també sistemàticament ignoren els actes culturals que fem nosaltres. I que havíem de fer un esforç conjunt per poder acostar-nos els uns als altres i així, amb el mutu coneixement, es començarien a trencar els tòpics que tenim tant els uns com els altres. Ells han de fer un esforç per conèixer la nostra cultura, la cultura del país que els acull però nosaltres, respecte a ells, també i per aconseguir-ho hem d'obrir-nos.

Costarà. I molt.

Comentaris

Sergi ha dit…
Estic molt d'acord amb el teu segon apunt, i és que part de les coses que dius era justament el que et volia contestar al comentari que has fet al meu post. Un esforç més gran en integració per una banda, i comprensió per una altra, pot portar a una millor competència. Per posar-te un exemple portat al meu camp, a les colles castelleres hi ha immigrants, i la veritat és que s'ho passen molt bé i ho viuen com qualsevol altre. Si no acostem les nostres expressions culturals i els en mantenim allunyats, és normal que es dediquin a les seves coses, no? Però és clar, també hem de fer esforç per entendre'ls a ells i no titllar d'intrusisme cultural qualsevol expressió que manifestin.
Deric ha dit…
Totalment d'acord. Aquí, en els Marrecs, també hi ha fills d'immigrants i estan totalment integrats a la colla. A més, els acompanyen un grup de músics senegalesos i queda tot una mica ètnic. Al principi hi havia rebuig però ara ja formen part de les actuacions castelleres.
Pakiba ha dit…
Si tots pose-sim una mica de la nostre part, tot aniria més bé.
sargantana ha dit…
No fa por la feina quan hi han ganes de fer-la Deric
endevant!
petons d'anim