 |
| Pl. de la Vila, Salt. Photo by Deric |
Vaig venir a viure a Salt l'any 1992 en un piset acollidor d' un carrer on es podia passejar i aparcar a la porta de casa. Ja sabia que Salt tenia mala fama, entre d'altres coses per l'hospital psiquiàtric: deien allò de "n´hi ha més fora que a dins" i frases per l'estil. Però s'hi vivia bé, era un lloc molt tranquil i tenies la ciutat a prop.
Però Salt no ha tingut sort. Des de mitjan segle XX que les coses li van començar a anar malament. A partir dels anys 60, i encara més, el 1974, amb l'annexió a Girona, es va convertir en la claveguera de la capital mentre perdia la identitat de poble i augmentava espectacularment la seva població. Afortunadament, un grup de vilatans van lluitar per recuperar, si no la seva identitat perduda, sí la independència. El 1983, després de la dictadura i de l'esfondrament de la idea de "la Gran Gerona", Salt va tornar a ser una vila independent i va recuperar les seves institucions.
Per desgràcia, el mal ja estava fet: especulació, carrers estrets, pisos petits i barats en edificis alts i deficients, massificació, urbanisme desestructurat, etc. Tot això en uns escassos 6 km quadrats. I no s'ha recuperat per molta bona voluntat que s'hi ha posat des dels diferents governs municipals i des de les mateixes entitats i associacions del poble. A pesar de tot el que s'ha fet: equipaments, infraestructures, urbanització de carrers, el teatre, cinemes, biblioteques, comerços, piscines, zones esportives, etc.
Ara torna a ser notícia per uns esdeveniments provocats per trenta desgraciats que no tenen ofici ni benefici, ni volen tenir-ne, i surten al carrer per insultar la policia i donar suport a un presumpte delinqüent que va tenir la mala idea de saltar per un celobert (com si d'una pel·lícula es tractés) i va caure des d'un cinquè pis.
No podem anar bé de cap de les maneres!
Espero que la traquil·litat torni al poble i a la gent que hi viu . Però, com ha dit l'alcaldessa, Iolanda Pineda, també espero que les destrosses fetes al mobiliari urbà i als cotxes i als edificis, no les paguem els saltencs sinó els culpables de provocar-les. Però com que són menors i els tocarà pagar als pares, aquests nois (que de menors només tenen l'edat), els toqui fer serveis a la comunitat perquè si no es quedaran tan amples, ja hauran pagat els pares.
A tot això a vegades em pregunto quin és el futur que espera a Salt. Amb fets com els d'aquest cap de setmana, no sóc gens optimista. Tot i així em nego a llençar la tovallola i a deixar-me envair pel sentiment de derrota perquè si ho fem, si ho deixem córrer i no fem res, llavors Salt segur que estarà perdut per sempre més.
Comentaris
El que passa es com la dita de "cria fama y ponte a dormir".
Besitos guapo.
Com diu Pakiba a tot arreu passan cosas..aquet cap de setmana mateix al meu poble(bè ciutat)La Bisbal, uns bretols la van empendre amb las jardineras de uns locals de sota Las Voltes, un lloc ben centric i emblamatic del poble. Donç be las van trencar, tot ple de terra i trosos de las jardineras, un merder impressinan i com es veu que aixo era poc, van escampar per tot arreu bossas d'escombrarias.
I el que tu dius, cuatre niñatos, que com que son menors, donçs tocara pagar als pares.
Jo soc poc partidaria dels castigs, crec mes en el treball, i si a tots aquest bretols els hi donari-ha treball per temps, a netejar i fer treballs per al comunitat, que coi, que sapiguen el que costa mantenir las cosas en condicions, apa.
Molts de petonets
De tota manera la tolerància dels poders públics vers les bretolades per tal de no 'fer soroll' fa que en ocasions les coses esclatin per fets gruixuts.
De tota manera m'estimo més viure en un barri 'real' que no pas en ghetos de 'pijos', la veritat.
Besicos
JUGANT AMB BCN.
De vegades sembla que la gent es *trastoca*
Pero sempre pasa; es sent mes a un que crida que a cent que callen
Peró Salt també es el Teatre, i es la Mirona...i es els escritors i els equipaments comercials i gent de be que hi viuen i la fan gran de debó
petons, maco
Els "menors" cada cop son més incivilitzats i això fa por de veritat perquè se suposa ells son el futur...Hauríen de pensar una mica i imaginar-se a ells mateixos encara pagant el cotxe i veient-lo cremar, sabent que s'han quedat sense cotxe i sense diners i així amb totes les demés coses que han destrossat.
Tinc dues filles i intento que vegin aquestes notícies des de la perspectiva que toca.