Sunset Park, pàgina 77

Normalment parlo d'un llibre quan ja l'he acabat de llegir i avui tampoc en faré cap excepció, tot i que puc avançar que a "Sunset Park" recuperem el Paul Auster que a mi m'agrada, el de personatges que, sense tenir unes vides excessivament interessants, són d'una profunditat aclaparadora.

El que avui volia proposar ve d'una idea d'en XeXu. En la seva entrada "Frases a la japonesa" deia que s'apuntava frases de pel·lícules però que mai ho havia fet de llibres fins aquell moment. A mi això em va fer pensar perquè també m'agrada recordar frases que em diguin alguna cosa especial. 

Però com no vaig al cinema amb llibreta i no llegeixo amb un llapis al costat per apuntar-me res, he decidit fer una cosa més aleatòria que apuntar frases que especials per mi: he decidit escriure en una llibreta la primera frase de cada pàgina 77 de tots els llibres que llegeixi (no sé si la dèria em durarà gaire), i he començat per la novel·la que estic llegint ara mateix, Sunset Park.

Diu així:

"Ningú no els vigila. A ningú no li importa que la casa buida ara estigui ocupada. Ja hi estan instal·lats."

Ara us animo que feu el mateix, ni que sigui per un sol cop, al vostre blog o en un comentari en aquest.

Comentaris

Sergi ha dit…
Creu-me que jo sí que anava amb una llibreteta al cinema, o amb un tros de paper, o el que fos. I si no, a fer memòria, em repetia la frase que triava mil vegades fins aprendre-me-la, i quan tenia material, l'apuntava corrents.

Quina frikada que proposes, però ho faré, és clar, ara t'ho busco. Però abans, la pregunta és obligada, no? Per què la 77?? Segur que m'he perdut alguna cosa.

Mira, ara llegeixo una paròdia de la saga Millennium de Larsson que es diu 'Los hombres que no ataban a las mujeres'. Sí, ja ho sé, això no diu res bo de mi... però mira, fa gràcia. A la pàgina 77 hi posa:

"Fil Emön rodeó la maqueta. No podía creer lo que veía, pero dudaba sobre cúal era la reacción más conveniente para un personaje de su categoria"

Ja veus, has enganxat principi de capítol!
Deric ha dit…
Bé, la 77 no té cap significació especial. M'agrada el número 7 i, en principi, volia apuntar la de la pàgina 7, però resulta que hi ha llibres que comencen més endavant, així que 7+7=77. Res, una fricada més.
Cesc Sales ha dit…
Al capdevall ha tingut mala sort. "Contra el vent del nord".

Bona iniciativa i bon llibre el que t'estàs llegint Deric!
Pakiba ha dit…
Al club de lectura ens fan apunta la primera frase del llibre.
La página 77 del que estic llegin hara diu: "Contrariamente a las órdenes recibidas, pero en secreto,comencé de inmediato a negociar la paz con Osroes".
Molt bé la iniciativa.

un petó.
Salvador Macip ha dit…
"When will I be cured of what I got!", Portnoy´s Complaint, Philip Roth.
Marta ha dit…
Deric
ostres donç jo si que llegeixo amb paper i llapis al canto....i al cinema no he arribat a tant, pro si fan una peli a la tele i alguna frase amb crida l'atencio, l'estic memoritzan fins que trobo on apuntar-la, moltes vegadas en un tovallo de paper....

Pagina 77:
"Otra mujer soño que estaba ayudando a un anciano a cruzar la calle y que, de pronto, el anciano esbozaba una diabolica sonrisa y se diaolvía en su brazo, produciéndole una grave quemadura"
Mujeres que corren con los lobos-Clarissa Pinkola Estés.

petonets, molts
Júlia ha dit…
Les primeres frases sempre són importants, només cal veure com han reaprofitat Anna Karènina després de l'èxit de l'eriçó francès.

Tens raó amb aquest llibre, Auster feia una temporada que no em convencia gens i amb aquest estic disfrutant.
sargantana ha dit…
77 dius??
aviam...

cent anys de guerres, repetia l'àvia:
va ser una nena a un poble on cada nit
sentia com lluitaven als carrers.
i m'explicava, com si fos un conte,
el dia que els soldats es van endur
la seva mare per afusellar-la
a l'alba contra un mur del cementiri.

una historia
del llibre *no era lluny ni difícil*
joan margarit

un bon dia a tothom
;-))
òscar ha dit…
Una idea ben austerianna, pel meu gust, i que m'ha fet recordar aquella delícia de peli ("Smoke") de la que Auster és el guionista i en la que el prota fa cada dia la mateixa foto des del mateix lloc.
Joana ha dit…
Jo vaig amb una llibreteta i un boli per tot arreu. Mai se sap...
_ Encara està amb aquella? - va preguntar l'Enric.
(pàg 77.Una història immoral d'en Víctor Alexandre.
Ah! I el cap de setmana vaig quedar atrapada en "Un mundo en una botella". fantàstic...com enganxa :)felicitats!!!!
Esther ha dit…
mmm... no he arribat a la 77 del llibre que tinc entre mans... quan hi arribi te'n deixo una!!! Jo sempre ho he fet amb els llibres, sempre llegeixo amb un llapis... vaig marcant frases, paràgrafs, pàgines que em resulten especials... després sempre sé que en agafar qualsevol llibre que m'ha agradat hi puc localitzar els millors moments per a mi...

no sé si em recordaràs... havies vingut alguna vegada al meu bloc... l'he tingut aparcadet però he tornat... tornaré a visitar-te com feia abans i espero que rebre les teves visites!!!
Isabel ha dit…
m'ha agradat la prposta, el que passa és que la frase del meu llibre em sembla horripilant i no vull escriure-la.Fa dos mesos que vaig començar a llegir La Biblia ( a banda) així doncs la faré servir de comodí:
Éstos son los nombres de lo israelitas que entraron con Jacob en Egipto, cada uno con su familia: Rubén,Siméon,Leví y Judá; Isacar,Zabulón y Benjamín;Dan y Neftalí;Gad y Aser.
Yáiza ha dit…
Arribo molt tard, però m'ha fet molta gràcia aquesta iniciativa. I com que estic molt enamorada del llibre que m'estic llegint ara, jo també m'apunto:

"Era un sentimiento tan invasor como inútil, una nube negra que entristece el mundo pero que no es capaz de derramar sobre él el agua benéfica" Contra el Viento, Ángeles Caso.
Yáiza ha dit…
Arribo molt tard, però m'ha fet molta gràcia aquesta iniciativa. I com que estic molt enamorada del llibre que m'estic llegint ara, jo també m'apunto:

"Era un sentimiento tan invasor como inútil, una nube negra que entristece el mundo pero que no es capaz de derramar sobre él el agua benéfica" Contra el Viento, Ángeles Caso.
Filadora ha dit…
"En Lou va entrar a dins i no va poder apartar els ulls de la mirada glacial d'en Gabe mentre les portes es tancaven i l'ascensor es posava en marxa".

És el què té aquest llibre, que qualsevol frase és captivadora!
El regal, de Cecilia Ahern. (Pàg 77 :) )
Deric ha dit…
Molt bé, Yáiza!