diumenge, 12 de desembre de 2010

Lectures recents

  "Yo" de Ricky Martin, Editorial Plaza & Janés (2010). Per aquells que coneixem aquest cantant gairebé des dels seus inicis com a solista, és interessant veure com ha anat evolucionant i creixent com  persona i també com artista. Lluny del morbo de la premsa rosa, en Ricky ens explica el camí que va haver de recórrer per arribar a ser un número 1 de la música i per acceptar-se com a persona després de desterrar els temors que la seva sexualitat li provocava. Un interessant exercici d'autoreflexió i autoconeixement que ha volgut compartir amb aquells que, d'alguna manera, volen descobrir la persona que hi ha darrera de l'artista.

Abans de "Curvas peligrosas", Susana Hernández ja havia sorprès als lectors amb aquest novel·la a mig camí entre el gènere negre i el costumbrisme. "La puta que leía a Jack Kerouac" (2007) ens mostra un món variat en que diversos personatges circulen per la vida buscant el seu camí, el seu lloc en el món. Roxy, la puta visceral que li agrada ser-ho i que, enamorada d'algú que no pot aconseguir, es desespera fins arribar a transformar la passió en odi i l'odi en passió. La protagonista, una noia que no sap estimar però que sap deixar-se estimar molt bé. La Jess, una autodestructiva que tot el que toca ho desfà. En J que es veu al mig de tot però que no s'adona de res perquè és com si no estigués en lloc. Una novel·la intensa.


En Sebas Martín ens torna a fer un regal amb "Ideas de bombero" Edicions La Cúpula (2010) després de "Los chulos pasan pero las hermanas quedan", la tercera part de la novel·la gràfica "Estoy en ello". Aquí les desventures de Salva són transformades per les de Carlos (encara que podria tractar-se del mateix personatge) i les seves aventures i desventures produïdes pel seu company de pis, un espectacular bomber, promiscu i una mica putot, de qui s'ha enamorat perduda i secretament. Una divertida novel·la amb un rerefons tràgic, com la vida mateixa, sense excentricitats, sense glamour però amb molta tendresa i sí, també molta part d'erotisme. En Sebas, amb aquesta novel·la gràfica, se'ns ha destapat i ens vol erotitzar a tots una mica més. Altament recomanable.

3 comentaris:

Ferran ha dit...

El Ricky Martin no em diu gaire res (de fet, canta, encara?), però, dempeus sobre la cadira, l'aplaudeixo, i molt, per haver fet una cosa tan poc habitual entre els artistes que aixequen desfermades passions entre les adolescents, com explicar públicament la seva condició d'homosexual. Un exemple.

Pakiba ha dit...

A mi el Ricky Martin m'encanta com artista i cantan. El que explica la prensa rosa , la britat es que no m'interesa. Sembla una bona persona.

El veí de dalt ha dit...

lectures peculiars eh?