La Lluna


Aquest matí, quan he sortit a passejar amb la Nit, he vist la lluna solitària, intensa, ensenyant sense pudor els seus mars grisos. Era al mig del cel i esperava, impacient, que la gent es llevés per anar a treballar o a comprar el pa i el diari. Ens mirava atentament, expectant, i quan ha vist que tothom ja era al seu lloc se n'ha anat a dormir...

Comentaris

Marta ha dit…
Apa
aixo si que es un bon começament de día.
Un plaer, com pocs, la lluna i un bon paseig.

petonets, sempre
Sergi ha dit…
La Lluna ens cuida, sempre ens vigila, ens té ben embruixats.
Pakiba ha dit…
Que maca fotografia amb aquet cel tan seré.

Petonets guapo.
Ferran Porta ha dit…
La Lluna il.luminava la Nit... el que toca, vaja ;)
Belén ha dit…
¿has podido fotografíar la luna? yo jamás lo he conseguido, y eso que he visto cada lunaza...

Besicos
Sufur ha dit…
¡Ah, la Luna! Fuente inagotable de fascinación. No sé si os habéis parado a pensar alguna vez en lo cósmicamente improbable que es que un planeta tan pequeño como la Tierra tenga un satélite tan grande como la Luna: ¡un auténtico premio gordo!
òscar ha dit…
La lluna és pacient. Tant que ni s'ofén si alguns ens la quedem mirant amb descar de tant en tant.
Jordicine ha dit…
Molt bo. Tots col·locadets... i a dormir!
neus ha dit…
la veig cada vespre només sortir de la feina... és un descans quan alces el cap i la trobes, és com trobar el nord,la guia, és somriure amb ganes.

un petó llunàtic!