divendres, 17 de desembre de 2010

La cara del vent

LA CARA DE BARCELONA, Roy Lichtenstein 1992
Barcelona. La ciutat amable, la ciutat cruel, la ciutat del disseny, la ciutat del barri xino, la ciutat dels turistes, però, indestriablement, la seva ciutat. 

No va escollir néixer allà, potser li hauria agradat més triar Nova York o París, però no, li va tocar Barcelona en sort. Quan era petit, la ciutat era tot el seu món, no hi havia res més enllà de la Meridiana o del mar, i ja li estava bé, no necessitava res més. Tenia tot el que volia: l'escola, els pares, els amics, el parc amb els gronxadors.

Després va descobrir que més enllà dels carrers i places hi havia altres ciutats, fins i tot pobles, muntanyes i rius i el seu món es va anar eixamplant i eixamplant a poc a poc. Fins que un dia va veure una escultura estranya, una mena de cara a mig camí entre una andalusa flamenca i el plànol de la seva ciutat. 

Se la va quedar mirant bé durant molta estona, hipnotitzat davant d'aquella cara indefinida, fins que es va adonar que era la representació de la cara del vent que el convidava a viatjar i a veure aquell món que feia poc que havia descobert.

Es va embarcar en un gran viatge al voltant de tota la terra, per mar, per aire, per camins. Va veure tot el que es podia veure i el que no, també. Però llavors, un dia que prenia un cafè assegut en una terrassa de Montmatre, ho va veure clar: per molt que viatges, per molts llocs que veies i gaudís, Barcelona sempre seria la seva llar, més bona o més dolenta, més acollidora o més esquerpa, però era casa seva i havia de tornar-hi. Sabia que la cara del vent, després d'haver-lo convidat a descobrir i ampliar el seu món, era allà esperant-lo amb els braços oberts.

(Una proposta de Relats conjunts)


15 comentaris:

montse ha dit...

Moltes vegades passa que quan t'allunyes del lloc on has viscut sempre,llavors descobreixes com l'enyores.
Bon relat, felicitats.

Joana ha dit...

I sempre hi ha un dia que tornes, que t'agrada , que has enyorat i que és un lloc ple de records.

Miquel Àngel ha dit...

No he llegit les altres aportacions a "Relats conjunts" però la teva m'agrada.
Ve ser allò que diuen o deim "Gira el món i torna al Born".
Podem anar a descobrir món, a girar-lo mil i una vegades, però al final, practicament sempre se torna al lloc d'on és un.
Felicitats pel relat.

òscar ha dit...

Bon text, Deric!!!

Barcelona ja ho té això: renegues d'ella quan hi ets i l'enyores quan ets lluny. No sé si és ben bé allò del "ni contigo ni sin ti" però quasi.

Bargalloneta ha dit...

jo no puc viure sense ella!!
quan marxo de viatge.... el dia després de tornar m'hi he de passejar....
bon relat!!
(obligatori veure Victor/Victoria eh?????????)

XeXu ha dit...

Si ja ho dic jo que Barcelona és la millor ciutat que hi ha, ja pots voltar que no en trobaràs cap d'igual! Per si et quedaven dubtes, el meu text és un invent, és clar, jo adoro Barcelona. Bona història Deric, i que bé que participis a RC!

Belén ha dit...

Creo que cualquier ciudad puede sorprender a la persona que está viviendo ahí en cualquier momento, pero me da en la nariz que Bcn tiene más posibilidades por metro cuadrado :)

Besicos

✿|| Noemí ||✿ ha dit...

Hola Deric, et dic que la ciutat de Barcelona , es la millor que hi ha a Catalunya, peró m´enamoro de Girona, es una ambient agradable que trobes.

Un petó ben gros-.

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


COMPARTIENDO ILUSION
DERIC

CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...


AFECTUOSAMENTE : OS DESEO UNAS FIESTAS ENTRAÑABLES 2010- Y FELIZ AÑO 2011 CON TODO MI CORAZON….


ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER Y CHOCOLATE.

José
Ramón...

Rita ha dit...

Què maco, Deric! Tot un senyor homenatge! :-)

Pakiba ha dit...

Molt maco el teu relat. Barcelona es única .

Elfreelang ha dit...

Molt bon relat....allò de roda el món i torna al born....Barcelona una gran ciutat i el teu un relat gran també!

Nets de Junh ha dit...

No hi ha res com estimar d'on ets,bon relat.

Thera ha dit...

Barcelona, la nostra ciutat gran! Bon escrit!!

Bones Festes!

kweilan ha dit...

Un sentiment compartit per tots quan ens allunyem de la nostra ciutat. Bon relat!