dijous, 2 de desembre de 2010

24 hores més

Un raconet d'història al meu menjador. Photo by Deric
Cada matí, quan sona el despertador, penso: "cinc minuts més! em quedo al llit cinc minuts més!" Però els cinc minuts, molts cops, es converteixen en deu, fins i tot quinze o més. Després em llevo i vaig a la feina on normalment les set hores i mitja se'm passen en un tres i no res en mig de papers, llibres, fotografies, cd's, pergamins i mil i un d'altres maldecaps.

Hi ha dies que voldria anar-me'n cap a casa, però d'altres gaudeixo com un nen amb sabates noves. Sobretot quan es produeixen descobriments que et deixen amb la boca oberta, a voltes per la impressió de la informació descoberta a vegades colpidora, a vegades divertida, d'altres per l'emoció d'una imatge entranyable o curiosa, però sempre sorprenent.

Sembla mentida que en un lloc tan petit com aquest encara hi hagi tantes i tantes coses importantíssimes amagades esperant que algú les tregui a la llum.

Després de la feina, la tarda també es fa molt curta. Quan em vull adonar ja és l'hora de sopar i quan em fico al llit penso: "un altre cop aquí? Com passen els dies!"

I faig un repàs de tot el que hauria volgut fer durant el dia i no he pogut per falta de temps i m'emprenyo perquè no arribo a tot.

Però no és bo mirar-ho d'aquesta manera tan negativa (m'ho dic sempre tot i que no m'ho aplico), és millor mirar-ho a l'inrevés: tot el que he pogut fer durant el dia. I llavors me n'adono que no he parat i que he fet moltíssimes coses! I decideixo que cal afrontar-ho tot amb positivitat perquè ens fa sentir millor.

De totes maneres el dia hauria de tenir 48 hores en lloc de 24, això sí, el nombre d'hores laborals haurien de ser les mateixes, que amb les retallades de sou tampoc cal regalar, a sobre, el nostre valuós temps!

Publica un comentari a l'entrada