24 hores més

Un raconet d'història al meu menjador. Photo by Deric
Cada matí, quan sona el despertador, penso: "cinc minuts més! em quedo al llit cinc minuts més!" Però els cinc minuts, molts cops, es converteixen en deu, fins i tot quinze o més. Després em llevo i vaig a la feina on normalment les set hores i mitja se'm passen en un tres i no res en mig de papers, llibres, fotografies, cd's, pergamins i mil i un d'altres maldecaps.

Hi ha dies que voldria anar-me'n cap a casa, però d'altres gaudeixo com un nen amb sabates noves. Sobretot quan es produeixen descobriments que et deixen amb la boca oberta, a voltes per la impressió de la informació descoberta a vegades colpidora, a vegades divertida, d'altres per l'emoció d'una imatge entranyable o curiosa, però sempre sorprenent.

Sembla mentida que en un lloc tan petit com aquest encara hi hagi tantes i tantes coses importantíssimes amagades esperant que algú les tregui a la llum.

Després de la feina, la tarda també es fa molt curta. Quan em vull adonar ja és l'hora de sopar i quan em fico al llit penso: "un altre cop aquí? Com passen els dies!"

I faig un repàs de tot el que hauria volgut fer durant el dia i no he pogut per falta de temps i m'emprenyo perquè no arribo a tot.

Però no és bo mirar-ho d'aquesta manera tan negativa (m'ho dic sempre tot i que no m'ho aplico), és millor mirar-ho a l'inrevés: tot el que he pogut fer durant el dia. I llavors me n'adono que no he parat i que he fet moltíssimes coses! I decideixo que cal afrontar-ho tot amb positivitat perquè ens fa sentir millor.

De totes maneres el dia hauria de tenir 48 hores en lloc de 24, això sí, el nombre d'hores laborals haurien de ser les mateixes, que amb les retallades de sou tampoc cal regalar, a sobre, el nostre valuós temps!

Comentaris

Pakiba ha dit…
Quin reconet més maco i cuanta historia té.



Besitos.
Sergi ha dit…
Això sempre passa, però mira d'eliminar algunes coses del teu programa diari per fer temps per respirar i veuràs com t'avorreixes com una ostra de que tot vagi tan lent, i de seguida et busques coses per fer i per omplir els buits.
Miquel Àngel ha dit…
Si el dia tengues 48 hores, ens donaria temps a fer tot el que volem o encara demanaríem més hores?.
Quan agaf vacances faig una llista de les coses que tendria que fer i en acabar-les, de la llista no n'he fet ni la meitat. Sempre ens queden coses per fer i crec que val més així.
Però estic amb tu en que s'ha de mirar en positiu. El repàs sempre ha de ser de les coses fetes i no de les deixades de fer.
Petonets.
lisebe ha dit…
Tens un raconet precios!! I ens dones tantes parts de tu que es impossible no fer una ullada..

I tant que el dia haurís de tenir 48 hores, tots els dies m'ho dic a mi mateixa, pero... la realitat es una altre. I sempre es quedan per fer tropocientas coses pensades i d'altres que ni han sortit de lloc, i pasan els dies esperant a la cua..

Gràcias per ser-hi i certament sempre positiu!!

Molts petonets estimat amic
Clidice ha dit…
Tu rai que encara n'extreus alguna cosa de la feina, més enllà del sou! :)
_MeiA_ ha dit…
Uffff.. doncs he arribat a la conclusió que ens han robat hores!!!!

Jo també estic igual... no tinc temps per a res.


Però pensa que treballar agust és una loteria, i a tu t'ha tocat.
:)
Belén ha dit…
Si el día tiene 48 horas, por dios, que sean pocas trabajando,que nos conocemos....

Besicos
Júlia Zabala ha dit…
com passen els dies! sí, aquest és el tema! tot tan ràpid i tan poc temps...