dilluns, 15 de novembre de 2010

Sumaríssim d'urgència 1643

"Sumaríssim d'urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol)" de Jaume Prat i Pons (CCG Edicions, 2010) no és un llibre sobre les sumaris d'urgència que es van fer acabada la guerra civil per part de l'exèrcit franquista. Tampoc és un llibre sobre la guerra civil, ni una novel·la, ni un assaig d'història. El llibre d'en Prat és el retrat de dos perdedors, d'una família truncada per la desgràcia de la guerra que mai ha sortit ni sortirà en els llibres d'història. 

L'Isidre, el Jordano, el Paco i la Teresa eren quatre germans que van veure com la seva joventut se'ls escapava de les mans amb l'esclat de la guerra civil. Quatre germans compromesos amb una causa que creien justa i per a la qual van lluitar. Isidre i Jordano des dels comitès antifeixistes i la rereguarda, el Paco des dels camps de trinxeres i la Teresa des del Consell Municipal de Salt que la va convertir amb la primera dona regidora de les comarques gironines. 

La vida dels quatre germans, i amb ells la de tota la família Pons, va canviar radicalment l'any 1939 quan la Teresa va haver de fugir a l'exili i es va trobar sola en un país desconegut, el Paco va trobar la mort en mans dels seus mateixos companys i l'Isidre i el Jordano es van haver d'enfrontar a un procés sumaríssim d'urgència que ja tenien perdut abans de celebrar-se.

Tot i ser un llibre localista (Salt) i sobre una família concreta (Pons), el seu tractament és extraportable a qualsevol lloc i persona. Salt deixa de ser Salt per convertir-se en un poble que ben bé podria ser qualsevol de Catalunya i la família Pons, qualsevol altre família catalana, fins i tot la nostra, és més, en llegir el llibre i seguir el curs de la investigació d'en Jaume, la família Pons es converteix també una mica amb la nostra família perquè veiem, en ella, reflectits els nostres avis i àvies, els nostres pares i mares.

Un llibre recomanable que fuig del partidisme per intentar, marcant distàncies, retratar els fets tal i com van ser perquè, com diu Jaume Prat "ni uns van ser tan bons, ni els altres tan dolents". Però calia que els vencedors s'encarnissessin tan amb els vençuts fins el punt d'aniquilar el seu record? On quedà la caritat cristiana i el perdó que tan pregonaven?