dilluns, 30 d’agost de 2010

Plasta!

 
Ahir era a la platja amb uns amics, prenent el sol tranquil·lament. Ens havíem posat prop de les roques del penyasegat per aprofitar l'ombra natural dels pins, en un entorn molt agradable i relativament apartat de la massificació de la resta de la platja. A un costat teníem una família amb el seu fill, al darrera un matrimoni, a l'altre costat un noi sol i davant una parella d'homes grans. 
 
En un moment donat s'acosta un altre home i estira la seva tovallola al costat de la parella del davant després de saludar-se. No passa ni un minut que el nouvingut comença a parlar amb una veu de pito i explicant una operació que li havien fet a l'espatlla i el temps de recuperació que va tenir de fer i totes les seves penes i desgràcies.

S'hi va estar un parell d'hores sense callar ni un moment mentre els altres dos només deixaven anar, de tan en tant, un distret monosíl·lab. Fins que, cansats d'aguantar-lo, van desmuntar la paradeta i se'n van anar deixant-lo sol. El plasta no va trigar en captar una altre víctima que l'escoltés. Ens van assabentar de tot, nosaltres i la resta de la platja. Sort que s'estava bé a la platja!

12 comentaris:

Pakiba ha dit...

Semblaria la consulta del metja del seguro que cuan trobes a un plasta..
"apaga la llum i marcha.

XeXu ha dit...

Mira, un altre motiu que em dónes per no anar mai a la platja!

GAIA ha dit...

Jo, sense cap mania m'aixeco i me'n vaig

zel ha dit...

Jo alguna vegada hi vaig al setembre i està ple de grupets de gent gran de fora, que fan rutllanes enormes, cadires juntes elles i ells a part, i has de marxar per nassos!

lisebe ha dit...

Doncs nen això passa sovint quan menys t'ho imaginas i no es necesari que sigui a la platja!!! Si ets educat/ada aguantes una estona i si veus que no t'en surts jo agafo el telefon i començo a parlar (amb ningú) però surt efecte... La veritat que es una pena que hagi de fer això.. . La societat en que visquem s'aprofita de tothom!!

Petonets guapo

Belén ha dit...

Qué penita... será que no sabe que esa voz de pito y hablar de desgracias aleja a la gente...

Besicos

Arare ha dit...

jajajajja! m'has fet riure! (quin plasta!) a aquests se'ls ha de frenar i explicar-los "aquella operació que vaig veure quan era estudiant de medicina" (per dir alguna cosa) i inventar-te una cosa ben sanguinolenta. Amb una mica de sort se'n va!

Goculta ha dit...

Aquest és dels que al cinema t'expliquen la peli..

sargantana ha dit...

pubrot..potseer viu sol i es va dir...ara es la meva
jejejje
nanit

Ferran ha dit...

Parafrassejant Gaia... jo, sense cap mania m'aixeco i li dic que calli. Collons, quina gent més pallissa hi ha pels "puestus"!

Isabel ha dit...

sí hi ha el plasta de la platja, el de la cua del super,hi ha el veí plasta,que cada volta que vull eixir de casa he de mirar de no trobarme'l,fins i tot he de tancar-li la porta davant dels seus nasos..això si,sempre em disculpe abans.He de dir que no es relaciona massa bé amb la seua familia,es prou major,vol estar a soles,malgrat tot això no oblide quan encara anava amb la seua moto a l'hort i al tornar deixava taronges per les escales i feia una mena de joc per als meus fills.
ostres em sembla que m'enrotllat un poquet!
doncs això que la vida d'un plasta no es qualsevol cosa fins aviat!

jordicine ha dit...

Sort! N'hi ha molts d'aquests. Una abraçada, DERIC.