dijous, 19 d’agost de 2010

De sopars i escriptors


Un cop l'any algú molt especial fa una petita trobada on ens reunim amics, escriptors, il·lustradors i algun editor. Ahir hi va haver un d'aquests sopars i va ser molt diferent per diverses raons, la més important, la companyia, i també, naturalment, per l'àpat en si.

Són sopars càlids, íntims, on la timidesa inicial es trenca als pocs minuts, sobretot gràcies al bon fer de l'amfitriona, i on podem fer una mica de catarsi i explicar-nos les penes del sector però també es parla de nous projectes, d'idees pendents de desenvolupar i de les diferents "manies" que tenim tots a l'hora de posar-nos davant de l'ordinador o d'una llibreta en blanc. 

A mi, aquestes trobades anuals, em serveixen per carregar piles i per tenir encara més ganes d'escriure i acabar el miler de coses que tinc començades a l'espera del seu torn i penso que m'agradaria tindre molt més temps per escriure, per crear, per... i llavors penso que és un pal que per pagar les factures i la hipoteca s'hagi de fitxar cada dia a les 8 del matí.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Sí noi, és un rotllo això d'haver d'anar cada dia a treballar per poder pagar les factures, invertim un terç del nostre dia a això, i és molt temps. Però si en tinguéssim més, en trauríem profit? Perquè quan pleguem solem tenir ganes de descansar només, però amb més temps, o tot el temps, trobaríem estona per dedicar als nostres projectes personals, que tots tenim?

Marta ha dit...

Deric
donç ja saps, fil a l'agulla i endevant, que segur que pots.
petonets

Arare ha dit...

i tant que pots!
endavant les atxes, amb els ànims renovats!

Ferran ha dit...

Amb permís, responc al XeXu: SÍ!

Haver de treballar és un desastre. Francament, tinc un objectiu primordial a la vida: que em toqui la loteria (sí, hi jugo) per poder jubilar-me abans dels 43. Hi confio.

sargantana ha dit...

es llei de vida, noi..
pero no podem deixar de banda les ilusions...

Pakiba ha dit...

L'anfitriona es especial per prepará sopars i la bona companyia també i conta.
Bé ara a acabar les coses que tens començades.
Sort Peque

isnel ha dit...

;)