divendres, 2 de juliol de 2010

Genocidi cultural



Polítiques extremes a part, des de 1714 els catalans hem patit una persecució política, nacional i cultural que molts pocs pobles haurien suportat.

Això no és anar de víctima, és constatar una realitat, només cal agafar qualsevol llibre d'història i mirar les entrades del Decret de Nova Planta, del regnat de Ferran VII, de la dictadura de Primo de Rivera, de la Guerra Civil i la dictadura de Franco, del govern d'Aznar o, més recentment, fixar-nos en el boicot del cava o dels productes catalans per part de la "indisoluble unidad de España". "Indisoluble"? Però si Espanya no vol els catalans sinó és per anul·lar-nos com a poble i com a cultura (ja no dic com a nació perquè això fa temps que ho van aconseguir). O també es pot fer una cosa més simple: anar al supermercat i fixar-se en quants productes hi ha que estiguin etiquetats en català.

Aquesta setmana ha estat la sentència del TC (em nego a creure que sigui tribunal i menys encara, constitucional, ja que la Constitució parlava del concepte dels diferents pobles i cultures d'Espanya i de la pluralitat de l'Estat, conceptes que els diferents governs centrals, dsense importar el color, s'han passat contínuament pel forro. Per cert, fixeu-vos que el web del TC només està en "espanyol", francès i anglès i no en català, euskera o gallec) en contra d'un Estatut que, recordem-ho, ja havia estat retallat per les Corts espanyoles.

I ara, la llei del cinema: les majors amenacen de no estrenar pel·lícules a Catalunya o fer-ho només en versió original sense subtitular.

Tot són atacs continus a la cultura catalana, un rere l'altre, sense parar, i durant gairebé 300 anys.

Com a persona particular i individual em sento indignat i impotent en front d'aquesta agressió,. Per això crec que hauria de ser tota la societat civil i cultural i totes les institucions catalanes les que haurien de fer un front comú per denunciar el genocidi cultural que està portant a terme el govern d'Espanya en contra de Catalunya i el català, i elevar aquesta denúncia, no ja només a Brussel·les, sinó a les més altes instàncies de la ONU i del Tribunal de La Haia.

8 comentaris:

òscar ha dit...

La justícia que no és justa s'acaba per no respectar.
Jo, als injustos del tc aquest, no els respecto ni gota.

Rita ha dit...

Quanta raó quet tens!

Pakiba ha dit...

Roger:
Hola tiet, jo també penso qe tens rao (no se de qe pero bueno... "tss" es igual) hahahaha... =) !!

isnel ha dit...

I jo em pregunto: si tan poc ens estimen, per què no ens deixen anar d'una punyetera vegada i tots tan feliços?

Ferran ha dit...

En poques línies ho has explicat perfectament: és històric, no és imaginat i és indignant i sublevant. El consol el podem trobar aquests dies, potser fins i tot aquests últims anys, quan sembla que catalans de tots els colors polítics estan prenent consciència del que hi ha.

Pertànyer a Espanya és una autèntica aixecada de camisa, i el que fan els governs espanyols, un darrere l'altre, és com a mínim de denúncia. I per demanar el divorci, òbviament.

Josep Lluís ha dit...

Mentre seguim així, res canviarà. Tan hi fa el color, les sigles o les persones...

Hem se ser perquè ara, no som...

sargantana ha dit...

on s'ha de signar??

collons...
collons...
collons !!

jordicine ha dit...

Et dono la raó! És una vergonya. Una abraçada, DERIC.