Les mateixes estrelles



La Teresa fuig amb la seva filla Miranda de les bombes i la bogeria d'una cruenta guerra que ha dividit els pobles de Catalunya. No tenen destí, ni futur. La Teresa només vol que la seva filla no hagi de patir i poder-li donar un plat d'escudella calenta per menjar.

Com poden, travessen els Pirineus i són acollides per una família francesa que les ajuda a sobreviure. Però el seu futur no és a França, un país que aviat també entrarà en guerra, una altra guerra igual de cruenta i salvatge, sinó molt més lluny, a un país del que gairebé ni a sentit a parlar mai: Xile.

Les mateixes estrelles és una història de sobrevivència, de lluita, de guerra, però també d'esperança i d'amor. La Núria Martí ens fa un dur retrat d'una època cruenta a través de dues dones, la Teresa i la seva filla, i el seu camí per trobar una vida millor.

Les mateixes estrelles és un llibre de la col·lecció Lectura fàcil, la qual cosa vol dir que és escrit amb frases curtes i senzilles, amb il·lustracions i lletra gran, de tal manera que qui tingui poc coneixement del català o poca comprensió lectora, el pot llegir perfectament bé.

Per aquest motiu, aquest llibre té doble mèrit: perquè està escrit de forma senzilla, la qual cosa vol dir que l'escriptor ha de tenir un coneixement extraordinari de la llengua i del seu ús, i la Núria el té; i perquè la història ens atrapa des del primer moment, ens fa patir i ens emociona.

És una llàstima, però, no poder gaudir amb més extensió d'aquesta gran història, s'ens fa massa curt.

Comentaris

Merce ha dit…
Hola Frederic, me n'alegro tornar a llegir-te!!!! Pot ser que t'hagi vist per Granollers amb un personatge d'aquí força conegut ................ però NO per bona personatge Cuida't
Josep Lluís ha dit…
Ja estic demanant el llibre de la Núria. M'arada la proposta.
Eli ha dit…
Estic una mica mandrosa.. Sí que necessitaria llibres curtets per a que no es quedin en l'estanteria inacabats plens de pols...
Serà la calor???
:-D
Rita ha dit…
El tinc pendent, però controlat. Em va encantar Hores prohibides de la Núria Martí Constans.
Deric,

Caram, quina ressenya! Moltes gràcies. Estic contenta que t'hagi agradat! El període històric de la Guerra Civil espanyola i de la immediata II Guerra Mundial sempre m'han interessat molt i per això em vaig embolicar a escriure aquesta història. Comentaris tan positius com el teu em fan pensar que vaig encertar el tret. Et
repeteixo les gràcies, que són dobles perquè, d'escriptora a escriptor, ja sabem com és de difícil això de plantar-se davant de la pantalla i crear.

Una abraçada ben forta!


Josep Lluís, Eli, Rita,

Us agraeixo l'interès. Que us faci molt de profit la lectura!
sant cugat adeu ha dit…
Deric, me despedido de este blog, ha cambiado mucho los comentarios sagitai, anonimo,merce, cuidate no vaya ser que estes durmiendo con tu enemigo
que vaya bien en la vida
òscar ha dit…
Fa molt bona fila. El busco!!!
Anònim ha dit…
Algú coneix la malaltia de la Síndrome de Gimferrer ?
nimue ha dit…
jo utilitze aquest tipus de llibres a l'aula d'acollida. Miraré de buscar-lo pel curs que ve! :)
Striper ha dit…
Hola son uns dies en els que estic força enfeinats passo nomes a saludar-te.
STRIPER.
Deric ha dit…
sí, conec la síndrome de Gimferrer i et dic que, a partir d'ara, no es podran fer comentaris anònims en aquest blog