Fantasmes

Scooby Doo. Foto Google

Avui m'ha passat una cosa ben curiosa:

Estava dormint i cap a les 5 de la matinada m'he mig despertat quan era al mig d'un somni en el qual hi sortien moltes persones i, entre elles, uns nens.

Doncs bé, he obert els ulls amb més son que una altra cosa i, de sobte, he vist reflectit en el vidre de l'armari, un nen al que l'envoltava una llum especial, groguenca, com la del sol quan es pon.

Tenia dues opcions:

1. Despertar-me de cop i sortir corrents, qual Scooby Doo aterrit.
2. Acabar d'obrir els ulls i adonar-me'n que aquella imatge no era cap fantasma, si no que el meu cervell encara no s'havia connectat a la consciència i desconnectat del somni i el que veia no era real sinó una imatge del somni barrejada amb la realitat.

Com no he sentit el fred d'ultratomba ni cap inquietud estranya, com passa a les pel·lícules, i la gossa era al seu llit ben tranquil·la, he decidit decantar-me per la segona opció. Així que m'he llevat, he begut aigua i a dormir un parell d'hores més.