dimecres, 2 de juny de 2010

Fantasmes


Scooby Doo. Foto Google

Avui m'ha passat una cosa ben curiosa:

Estava dormint i cap a les 5 de la matinada m'he mig despertat quan era al mig d'un somni en el qual hi sortien moltes persones i, entre elles, uns nens.

Doncs bé, he obert els ulls amb més son que una altra cosa i, de sobte, he vist reflectit en el vidre de l'armari, un nen al que l'envoltava una llum especial, groguenca, com la del sol quan es pon.

Tenia dues opcions:
  1. Despertar-me de cop i sortir corrents, qual Scooby Doo aterrit.
  2. Acabar d'obrir els ulls i adonar-me'n que aquella imatge no era cap fantasma, si no que el meu cervell encara no s'havia connectat a la consciència i desconnectat del somni i el que veia no era real sinó una imatge del somni barrejada amb la realitat.
Com no he sentit el fred d'ultratomba ni cap inquietud estranya, com passa a les pel·lícules, i la gossa era al seu llit ben tranquil·la, he decidit decantar-me per la segona opció. Així que m'he llevat, he begut aigua i a dormir un parell d'hores més.

21 comentaris:

Jordi Cirach ha dit...

Caram! Quina història! Sembla treta del programa "Cuarto Milenio".

Si et torna a repetir el somni, explica'ns-ho!

Salutacions des de L'imperdible de ℓ'Àηimα

elur ha dit...

diria que mentre no notis un alè fred al clatell no cal preocupar-se ;)

L' Ermità Josep ha dit...

Potser , igual que Ann Trelawney ( * ) al 1710 , el nen et mirava a través del mirall per què acabava de compendre a la fi que era definitivament expulsat , no sols de la habitació i de la casa , que tant havia estimat, sinó de tot allò que va estimar en aquells anys de vida .

( * ) Hugh Walpole "El pequeño fantasma" dins del volum "La noche de todos los santos" . Valdemar Editorial , planes 259-287 . Madrid , 2004.

Guspira ha dit...

M'ha vingut una esgarrifança de cop...

Sufur ha dit...

Estoy con Jordi, deberías llamar a ese simpático timador de Iker Jiménez...

Bargalloneta ha dit...

ostres!!
si ho sé avui no et llegeixo!!!!
a veure que sommio jo avui!!!!
ja t'ho explicaré si m'ho fas passar malament, jejjejeje

XeXu ha dit...

Jo em sembla que no m'hagués quedat tan tranquil com tu. L'infart de miocardi no me'l treu ningú.

Rita ha dit...

Uff... Quin susto! :P

Rita ha dit...

Telepatia?

T'estava enviant un comentaria quan me n'ha arribat un de teu! :-)

Deric ha dit...

coses de fantasmes, Rita
:P

Lansbury ha dit...

a vore... te contestat al meu pero per si de cas, pot ser que sigues el intermitent?, es que clar sense coneiserte en persona no es pot saber pero pa mi que ise te cuadra no se. Un bes

Albert B. i R. ha dit...

Quin ensurt! No sé si és perquè no acabo d'agafar mai prou bé el son però no somnio. O, almenys, no recordo què he somniat. M'estalvio coses com aquesta!

Pakiba ha dit...

A mi de vegades em sembla que hi ha algú a la habitació i en desperto de cop, el paso malament i estic una estona que no se si mirar o tanca el ulls.
Fantasmas o subconcient..........uff

Goculta ha dit...

Ara m'he espantat del tot. No podré dormir.

bajoqueta ha dit...

jajajaja
Jo com per les nits vaig mig zombie hem passen coses així. Un cop vaig dormir-me al sofà i vaig obrir els ulls i havia canviat de color jajajaja. És ben curiós el cervell!

sant cugat ha dit...

Hola Deric, hace meses que te leo y me encanta como transmites tus estados emocionales, coincido contigo en mucho desde "WAYS", he leido tu ultimo libro y me he sentido identificado en el daño psicologico y mentiras que se sufre en una relacion, estoy solo y viviendo solo y este blog me ayuda
Un abrazo maco

nimue ha dit...

jorrr! quin mal rollo!! sort que tens la Nit prop i molta sang freda!!

Eva ha dit...

Ostres!!!
Jo no sé com hagues reaccionat...
Salut!!!

jordicine ha dit...

Bona història, DERIC, com sempre. Suposo que aquests dies estàs liadíssim, amb tot això que passa al teu poble. Em sap greu. Una abraçada.

Thera ha dit...

Doncs, jo no hagués dubtat ni un segon, hagués obtat per la opció 1 indiscutiblement!!! Escarrifances!

Jordi ha dit...

Ostres llegir-te a altes hores de la nit, sense cap altra llum que la que fa la pantalla i en una casa de 4 segles... doncs he estat temptat de mirar el reflexe del mirall!!!
A mi m'ha passat algun cop això de desconnectar del somni i veure imatges borroses, tot i que la teva era molt clara. Fos el que fos era un missatge intern o extern. Com ho interpretes?