El retorn


L'Escala. Photo by Deric

Em sembla que, en els més de 5 anys d'història d'aquest blog, mai havia estat tan temps sense escriure ni navegar pels diferents blogs amics. Tenia necessitat de desconnectar una mica del món virtual, fer unes petites vacances...

Bé, és cert, no és realment així com va anar la cosa. La veritat és que no tenia temps perquè estava ben atrafegat i absorbit pel treball de fi de graduat i, sobretot, pels exàmens. Per sort ja s'ha acabat. Després de dos anys d'anar amunt i avall, canviant de província cada dia, ja puc respirar i dedicar-me a altres coses.

També hi ha un altre motiu per aquest allunyament virtual i és el següent: quan les coses no van gaire bé, tendeixes (si més no, jo) a abocar-te, a tenir una via d'escapament escrivint pensaments, sensacions i sentiments, com una necessitat imperiosa. Però quan les coses van bé i tens molt a prop algú que t'omple totalment, aquesta necessitat ja no és tan urgent perquè la teva atenció va dirigida cap aquesta persona que et fa gaudir plenament de la vida.

No obstant aquestes raons, no deixaré d'estar per aquí per diversos motius: perquè m'agrada molt aquest món; perquè no vull perdre contactes fascinants que hi ha per aquí; perquè no puc evitar d'expressar-me per aquesta via; i perquè em serveix com exercici i, a l'hora, com estimulador per continuar escrivint històries que algun dia m'agradaria veure en format llibre.

Per tot això, aquest és: El retorn!

Comentaris

Rita ha dit…
Bentornat, doncs!

Fantàstic que tinguis altres "coses" on "perdre el temps"! ;-)
Belén ha dit…
Me alegro que estés bien y que hayas acabado los exámenes :)

Y bueno, yo siempre he pensado que todo el mundo necesita un espacio privado dónde soltarse de vez en cuando, así que haces bien en seguir en contacto con tus espacios virtuales.

Besicos
Sufur ha dit…
¡Bienvenido de nuevo! :-)
Jordicine ha dit…
Doncs vinga. Ens tens preparats!
Pakiba ha dit…
Ja te trobavan a faltar i m'alegro que sigues feliç.
Una abraçada
Anònim ha dit…
Fantastico!!!!!!!!!!!!
Anònim ha dit…
Vaig deixar de llegir el blok, perque m'ofenia la teva prepotencia, no acceptes les critiques, nomes vols que et llepin, que et diguin que ets maco, que tot ho fas be, que ets fantastic. Donç NO, fas mal!!!, sort que certes personas ja no llegeixen el teu bloc, gent que realment t'estima i que no s'atraveix a dir-te el que pensen, perque t'estimen massa i esperen que sigui una il.lusio pasatgera. En aquet bloc apunyales el teu passat, i crec que tens la obligacio de recordar que la gent que va estar present al teu passat tambe te sentiments.
Voldria dir-te moltes mes coses pero ja en hi ha prou!!!!! i que consti que et parlo desde el fons del meu cor.
Cesc Sales ha dit…
I nosaltres que ens n'alegrem.
Benvingut de nou!
Anònim ha dit…
ostras! que desilución Deric con los comentarios de sagitario
Anònim ha dit…
Hola Frederic, pel que diu sagitari no estaras influensiado per un psicopata pervers que va per la vida de victimario i influeix en el bloqueig de comunicacion amb la teva vida anterior, que és part de la seva manera d'actuar, cuidate!!!!!!!!!!!
Vida ha dit…
Hola Deric, no més dirle a sagitario:

"Viu i deixa viure" que la vida es molt maca.
Deric ha dit…
SAGITARI, si el que volies era fer-me mal, enhorabona, ho has aconseguit.

Jo, potser sóc un prepotent i tot el que vulguis, però mai he volgut fer mal a ningú conscientment.

Si aquestes paraules surten del fons del teu cor, quina llàstima, perquè és ple d'odi i de rencor.

I em sap greu, de debó, potser perquè aquesta gent que dius tu que va estar en el meu passat la tinc més present del que et puguis arribar a imaginar. I mai, escolta'm bé, mai he apunyalat el meu passat perquè seria com apunyalar-me a mi mateix, a un tros de la meva vida... i seria estúpid fer-ho.

Jo també podria dir-te moltes més coses però com no sé qui ets, no tinc perquè fer-ho... tot i que sé per on vas.
Anònim ha dit…
si me permiten veo una polemica y sobre lo que dice anonimo, en los conceptos no esta equivocado, yo he sufrico un acoso moral por un perverso que son personajes que posen una baja autoestima, comienzan como seductores hablando de su anterior pareja, jefes como si fueran monstruos, se presentan como victimas injuriando, hasta llorando se pueden presentar x lo que les tienes mucha lastima, hasta que llegas a a enamorarte, ahi caes en su red, yo por mi experiencia me he asesorado psicologica y legalmente ya que el acoso a la que te expones no solo es contigo sino tambien involucra a tus amigos y seres queridos, hay que tener en cuenta que son personajes psiquiatricos, en ellos el sentimiento de amor_odio no existe solo envidia-odio , esto lo ves cuando te quitas la venda que llevas en los ojos y te das cuenta que no sirven como pareja, ni amigo solo para el rollo del momento y ahi es cuando se produce el bloque de la comunicacion que lo hacen como parte de sentirse superiores, y esto es tu poder legal que tienes para poner una demanda en caso que involucre a terceras personas y si ha eso le agregas pruebas de injurias ya esta!!, bueno estoy escribiendo el libro junto a una amiga escritora ya le dire algo, ha la demanda esta puesta, ahora a ver si tira para adelante, Deric espero que lo tuyo sea todo felicidad, recomiendo el libro de Marie Hirigoyen " acoso moral" solo para poder detectarlos
Joana ha dit…
M'agrada llegir-te de nou :)
I penso que seràs un gran escriptor!
bentornat
Sergi ha dit…
Ah pillastre, ja t'ho tenies ben amagat! És clar, quan alguna cosa centra la teva atenció, és normal estar una mica més despistat. I no em refereixo als exàmens, és clar. Doncs me n'alegro que estiguis tan bé, però també me n'alegro que decideixis seguir entre nosaltres, i per molt de temps. Molts motius de celebració en aquest post, no?
Funcionario's blog ha dit…
Pollo, muchas gracias por pasarte por el blog. Ya he visto por el feis que estabas hasta arriba con otras cosas del curro, y si a eso le añades tu media naranja, pues comparto tu opinión de que 1 persona real siempre te llena más que 1000 virtuales (aunque esas virtuales también sean reales en algún lugar, pero ni las ves ni las oyes ni nada de nada)

En fin, me alegro que te hayan hecho reír los chistes. Un abrazo y nos seguimos leyendo, crack!!!

PD. Me ha molado que hayas dejado el comentario en catalán. Espero que repitas ;)
Anònim ha dit…
Sempre s´ha dit que l´ésser humà és capaç del millor i del pitjor, i no en tinc cap dubte. I vet aquí una mostra d´això últim. De com una persona intenta fer mal conscientment una altra persona perquè sí. En Deric proclama sentir-se feliç i quasi immediatament algú que es diu seguidor seu-però-que-va-deixar-de-llegir-lo-ja-que-no-el-suportava (?) decideix destil.lar verí per intentar fer-li la guitza. I clar, per a l´ocasió, tria una nova identitat, Sagitari (deu ser de qualsevol altre signe, què us hi jugueu?)
En fi, Deric , si aquesta persona et coneix de veritat, sap perfectament que aquestes absurditats escrites amb tota la mesquinesa i covardia del món no tenen cap sentit. I si no et coneix…vaja…quina manera més estúpida d´intentar descarregat la mala llet que porta dins, no? Em vénen ganes de dir..pobret/a..que déu el/la perdoni. És una llàstima que jo, en Déu, no hi crec, què hi farem!
Oblida tan aviat com puguis que hi ha infeliços que no saben què fer de les seves misèries i intenten escampar-les. I recorda, benvolgut Deric, que els que t´estimem som molts, que sempre ens tindràs al teu costat i que farem el possible perquè et sentis bé.
Una abraçada ben forta, nen, i endavant
Xavier
Jordi ha dit…
Amb la meva pausa no m'he adonat de la teva.
Ben retornat!
Me n'alegro de que fos una absència per excès de felicitat, i la excusa fos tenir a qui somriure de ben a prop. ;-)
Ara no es desentenguis del Facebook. Segur que ho pots compatibilitzar tot plegat.
isnel ha dit…
Mira, Deric, on es veu si una persona és realment amiga o no és si sap compartir els petits oasis de felicitat quan tenim la sort de trobar-ne algun. Si no és així, si, davant d'una alegria, hi ha algú que respon amb rancúnies i retrets, l'últim que has de fer és capficar-t'hi. No s'ho mereix. O no et coneix prou.
Un petó de bona nit, "prepotent" meu, i a somiar en angelets, que ja sé jo que en tens de ben macos a prop teu.
sagitari ha dit…
Ho sento anonim "SOC SAGITARI" tas equivocat. De totes maneras es en Deric el que necesita que l'hi digueu que es perfecte, maco, bon escriptor, perque aquet bloc nomes serveix per aixo, per aixecar-li la autoestima. endevat.
Fede recorda que un bon amic sempre et dira la veritat
Un Peto, i saps perfectament qui soc.
Dons res, si que ha donat de si aquest escrit...
Felicitats per haber acavat amb els "deures", i ben tornat.
Deric ha dit…
SAGITARI, doncs no, no tinc ni idea de qui ets, per tant tens dues opcions:
o enviar-me un correu donant la cara
o fer el que vas dir que havies fet: deixar de llegir el meu blog si és que tan t'ofèn.
Lisebe ha dit…
Doncs saps Deric jo estic molt contenta de la teva felicitat i de la teva tornada.

I crec que hi han coses que no es fan i diuen des de un bloc i mes si es tracta de temes com aquests.

Així que tant se val amic meu ets el millor !!!!!!!!!!!!!

Molts petonets i endavant les atxes!!
Anònim ha dit…
Deric, adelante con lo tuyo!!! Te lo dice una persona que ha sido acosada con injurias anonimas con distintas identidades,que jamas han dado la cara, habla de cobardia y personas muy crueles
estrip ha dit…
felicitats graduat i bentornat doncs!
UN QUE PASABA ha dit…
Que pena que los que se llaman amigos tengan tanta rencúnia dentro de ellos y más escondiéndose detrás de un seudónimo.
Mejor que no te lea ,así no padecerá.
Tú adelante.
eudald ha dit…
collons, que jo també sóc sagitari, eh?
Ja té nassos la cosa... A veure si faràs un rècord de comentaris amb aquest post! hahahaha... Au, prePOTENT meu, tu ara centra't en "allò" que ara t'omple que segur que en trauràs més profit que no pas d'aquests "amics que t'estimen i que ja saps qui són però que no dónen la cara i que no pensen tornar a llegir-te" que pel que es veu només saben deixar anar punyalades. Home... els sagitaris ja ho tenim això d'anar tirant fletxetes, però tenim la punteria al cul! No deixis que facin diana, Deric! petoNassos!
Deric ha dit…
Ahir em vas fer mal, avui ja no. I no, no sé qui ets.

Vull donar les gràcies a tots i totes que heu deixat comentaris i també a tots els que m'heu enviat correus de suport. Han estat moltíssims!
Josep Lluís ha dit…
Felicitats per la graduació. Gràcies per estar aquí i voltant per les nostres cases. S'et trobava a faltar. Ara, molt millor.
Lili ha dit…
Sagitari, si realment ho ets, que mal aspectat estàs !!!

Les coses es diuen amb respecte i per dignitat, amb el nom per davant.

I un bon amic no fa el que tu has fet que ha estat obrir la boca per vomitar verí. Si et mossegues la llengüa segur que ets mor.

Que Déu t'empari si vas així pel món !
nimue ha dit…
Deric, a mi m'encantes, ja ho saps. I m'alegre de llegir coses teues i de sentir-te dir que eres feliç i que estàs content. Sempre endavant!! :)))
Sagitari ha dit…
Vaig deixar de llegir el blok, perque m'ofenia la teva prepotencia, no acceptes les critiques, nomes vols que et llepin, que et diguin que ets maco, que tot ho fas be, que ets fantastic. Donç NO, fas mal!!!, sort que certes personas ja no llegeixen el teu bloc, gent que realment t'estima i que no s'atraveix a dir-te el que pensen, perque t'estimen massa i esperen que sigui una il.lusio pasatgera. En aquet bloc apunyales el teu passat, i crec que tens la obligacio de recordar que la gent que va estar present al teu passat tambe te sentiments.
Voldria dir-te moltes mes coses pero ja en hi ha prou!!!!! i que consti que et parlo desde el fons del meu cor.
Ferran Porta ha dit…
Som un malalts de blog, i aquesta "malaltia", pel que he comprovat en alguna ocasió, no es fàcil de curar. Un cop t'hi enganxes, començo a témer que és per sempre. Bé, mira, com a "malaltia" està prou bé, oi? :-)