L'Escala (Alt Empordà, Costa Brava-Girona) Foto by Deric
Paraules que s’emporta el vent,
històries que queden per sempre.
Camino lent
per sorres insegures
cercant el meu camí.
Vull cridar
que no sóc innocent.
Vull cridar
que no sóc culpable.
Paraules que s’emporta el vent.
Em vull treure aquest fred d’estiu
que em glaça la sang.
I tornar a viure,
i tornar a riure,
i tornar a estimar.
Vull caminar
per senders frondosos
cap a un destí llunyà,
incert,
on cridaré
paraules que no s’emporti el vent.
8 que comenten:
Preciós!!!
Crida lluny!!!
Que no se'l emporti el vent!!
Maco, Deric!
Petons!
cridar, volar, caminar... buscar tot el que siga càlid! B7s!
És un bon poema, i reflexa força com em sento jo també, així que m'ha arribat bastant.
Se les emporta, però sempre retornen i ressonen...
Salut!!
Preciós ,molt maco.
Sort que tenim aquesta capacitat per superar el mals moments.
besitos
Les paraules han de quedar sempre!
Be, el vent se les endú per portar-les potser on tu vols que arribin.
Publica un comentari