dimecres, 5 de maig de 2010

Olor de tu



Vaig mirar-me el llit buit de tu i ple de soledat.

La teva olor encara envaïa l'habitació

i m'embriagava i em feia rememorar

un despertar ple de tendresa i amor.


A la cadira vaig descobrir, abandonada,

la teva samarreta. Me la vaig acostar al nas

i vaig aspirar el teu aroma, intens, dolç.


Avui no tornaràs, avui tindré el llit buit

però estaràs amb mi perquè dormiré

amb la teva samarreta

i no em sentiré tan sol.


El lluit és buit sense tu, però aquesta nit

no estarà ple de soledat.

Deric (F.M.)

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Es màgic això de les olors, fins i tot per mi que tinc poquíssim sentit de l'olfacte i gens fi!

lisebe ha dit...

Creu-me amic meu les olors et porten als somnis mes tendres o a la soletat mes absoluta..
Que dormis i sonmiis al que desitjes.

Petons guapissim

Rita ha dit...

Ara mateix m'has fet pensar en una olor que m'encanta... :P

Molt maco aquest apunt, Deric!

Bargalloneta ha dit...

avui em faràs sommiar!

Mercè ha dit...

És ben bé que les olors les vivim tots diferent... Un altre sobre l'olor:

La teva olor
era d’estiu,
de mar salat,
de bes tan nu,
només fregat.

De tant en tant,
quan ve el bon temps,
una glopada
de nit i vent
em duu l’olor
teva al jardí:
mèlies i somnis
d’abans-d’ahir.

Mercè

Deric ha dit...

No sóc de poesia, ni de llegir ni de fer-ne, però em va donar per aquí... de totes maneres no sé si això que he fet pot considerar-se poesia o no, no en el sentit clàssic almenys. Tampoc sé si me n'he sortit gaire bé però em venia de gust fer-la i estigui més o menys bé, aquí la deixo.

Lansbury ha dit...

Que bonic, cuantes vegades hem deisat que un olor fera viatjar a la imaginacio per no sentirse sols. genial

Eva ha dit...

Doncs m'ha encantat perquè és molt molt real!!!
Salut!!!

jordicine ha dit...

M'agrada!!! Una abraçada, DERIC.