dissabte, 8 de maig de 2010

La morena del bar


Café El Espejo, Madrid. Foto by Deric

La veia cada dia asseguda a la mateixa taula del bar on anava a esmorzar. Sempre amb un llibre a la mà que llegia amb la mateixa fruïció que assaboria el cafè amb llet que, mig abandonat, descansava a la taula davant d'ella, esperant el seu torn.

Per ell era un misteri i un plaer veure-la i cada dia esperava amb ganes la visió dels cabells llargs i negres cobrint un rostre desconegut i misteriós i caure, despreocupats, sobre les pàgines esgrogueïdes del llibre.

Se'n sentia platònicament enamorat, i esperava poder veure-li, algun dia, els ulls i sentir-se reflectit en ells.

Un matí, però, la taula era buida. La va buscar pel local, desesperat. No hi era. Així que va demanar la consumició, trist i compungit. La trobava a faltar tot i que mai havien intercanviat cap paraula, ni tan sols una mirada.

Es va acabar el cafè i es disposava a sortir del local quan la va descobrir asseguda a la seva taula. No llegia i el va mirar directament. Els seus ulls van coincidir una dècima de segon. Ell no va poder suportar més el pes d'aquella mirada fosca i profunda.

Va sortir de la cafeteria amb el cor destrossat.

S'havia trencat el misteri.

8 comentaris:

Petitabruixa ha dit...

Ohhhhhhhhh, qué xulo ! Però no m'agrada el final...per què no es va perdre dins la seva mirada ? ;-)

Deric ha dit...

Perquè des del principi tenia clar que el final era el trencament del misteri i perquè no sempre el que ens imaginem bo, finalment ho és.

sargantana ha dit...

es ben cert que de vegades pasa.

m'ha semblat un relat precios
felicitats!!

XeXu ha dit...

Tens raó, quan es trenca el misteri d'algunes coses també se'ns trenca alguna cosa dins. Bon relat.

Ferran ha dit...

Anava a dir exactament el que dius en el teu comentari, Deric: la imaginació és lliure i, sovint, ens fa veure el que no és. Descobrir la realitat pot ser fotut.

Sí que és un bon relat; m'ha agradat molt.

Rita ha dit...

M'ha agradat molt el relat, però el final... no tant! :P

kweilan ha dit...

Bon conte. M'ha agradat el final perquè correspon a la intenció que tenies.

Eva ha dit...

Oh, m'ha agradat molt... però no cap la possibilitat que ara comenci un nou misteri?
Salut!!!