Adduït


Close encounters of the third kind

A vegades em passa que en reunions em perdo l'essència del que està passant o s'està dient. Escolto la gent però, tot i que els conec bé, parlen de coses que jo no sé ni he viscut amb ells i em sembla que no estic en aquell mateix món o en aquella mateixa ona. És com si, de cop i volta, em sentís estrany, fins i tot un intrús en el grup.

D'altres cops passen coses a la reunió i jo, estan allà mateix, no les visc, com si per uns segons m'haguessin adduït i tornat i ningú se n'hagués adonat excepte jo perquè sé que m'he perdut alguna cosa que tothom dóna per fet. Vés a saber, potser m'estic tornant paranoic o és només que necessito descansar de mi mateix o, simplement, descansar.

Per cert, nota a qui ja sap: explicar això aquí no significa, ni molt menys, fer pública la meva vida... entenc jo.

Comentaris

Sergi ha dit…
No és el mateix sentir-se un estrany en una reunió que amb els amics. El primer és comú. Pel segon potser hauràs de buscar alguna explicació.
Deric ha dit…
XeXu, no m'havia explicat bé, he canviat el redactat i ara potser no s'entendrà el teu comentari, però jo sí.
Jordicine ha dit…
Jo crec que perdre's és d'allò més normal! Una abraçada, DERIC.
Thera ha dit…
Ostres!! Després de llegir-te m'he adonat que a mi em passa sovint aquesta situació,, com si m'abduissin, també en una reunió,... puff!
Belén ha dit…
A mi también me pasa... lo de abducirme en las reuniones y no querer contar mucho de mi vida (ahora) en el blog...

Besicos
Eli ha dit…
Doncs em sembla que en som un bon grapat... perquè jo sovint em sento abduïda...., però també et diré, que ja m'esta be, perquè pel que s'ha de sentir algunes vegades...........
Bona nit!
Pakiba ha dit…
Jo també escolto a la gent,pero a vegades no la sento, con diu la Eli (pel que s'ha de sentir algunes vegades). es normal no te "encaparris"
Com van els estudis ?