El dia després


El meu regal de Sant Jordi.

Toca fer avaluació dels resultats de la diada de Sant Jordi? Definitivament sí, tot i que l'avaluació que puc fer jo serà molt diferent de la que farà l'editorial i de la que faran els mitjans de comunicació (que només es preocupen dels escriptors més mediàtics).

El meu Sant Jordi va començar el 20 amb la trobada digital al Diari de Girona amb un resultat fantàstic de participació. I va continuar el 22 amb la festa d'Òmnium Cultural on es feia saber el resultat de les votacions de "La llança 2010". La festa no va ser un gran èxit i, a més, no vaig quedar finalista, però em va servir per retrobar-me amb una amiga, reunir-me amb l'editora i viure una mica el "mundillo" editorial.

El dia 23 vaig anar a l'Illa Diagonal a signar. Comparat amb la Maria de la Pau Janer, que la tenia al costat, vaig fracassar, però comparat amb els meus resultats, que són amb els que he de comparar, va anar molt bé. A més vaig conèixer a dos blogguers, i em va fer moltíssima il·lusió. Les roses de xocolata estaven bonissíssimes.

A la tarda, entrevista a Tele Girona on sempre és un plaer anar-hi i després a la parada de la Llibreria 22 a signar més llibres al costat d'una gran amiga, persona i escriptora com és la Dolors Garcia i Cornellà. Tot i la petitesa de l'espai on érem i de la incomoditat d'haver d'estar dret, ens ho vam passar molt bé i vam signar uns quants llibres, ella molts més que jo, naturalment (25 anys de professió i gairebé 50 llibres publicats s'ho mereixen).

Després ella i jo ens en vam anar a fer el tradicional sopar de Sant Jordi amb els amics, en aquesta ocasió a Els Jardins de la Mercè. Fantàstic!

I per acabar la diada, una bona companyia, una rosa i un llibre.

Comentaris

L' Ermità Josep ha dit…
La Maria de la Paüra ( si , si , ho llegeixes bé , terrorífica ) Janer , un dubtós honor tenir-la com a veïna .

La Garcia Cornellà . . . . . Assumpte espinós . Vaig coincidir en uns sopar d' uns premis literaris a Olot ara deu fer uns deu o dotze anys . Havia dit que no venia i es va presentar a mig àpat per sorpresa , i amb dos nens mal vestits en xandall ( evidentment , completament fora de lloc , una manca de respecte per els que allà presents ens havíem vestit adecuadament ) . No va tastar plat del que els cambrers a corre cuita li varen presentar i es va estar tot el sopar amargant-nos amb el fum del seu tabac i fent servir el platet del pa com a cendrer . Devia estar neguitosa per si li donàven algun premi . Crec recordar que si ; ho he oblidat , però la seva barroeria no .
Crec que és de les persones que la seva vulgaritat més m' ma molestat en molts anys .
L' Ermità Josep ha dit…
Respecte a la valoració del Sant Jordi d' enguany ,crec que ha sigut molt bo . I per sobre de tot , just i equitatiu . No ha destacat ni despuntant massivament cap llibre . L' any passat Stieg Larsson va monopolitzar el Sant Jordi , m' atreviria a dir que d' una manera abusiva . Va fer molt de mal a escriptots desconeguts , i evidentment als petits editors . L' únic que va guanyar i fer negoci al 2009 va ser el Grup Planeta ( Destino per al Larsson en espanyol i Columna , que és del Grup Planeta per al Larsson en català )

Aquest any , això no ha passat i tothom ha guanyat una mica . Per això la meva valoració de la Diada del llibre del 201 és altament positiva . Mai com aquest any he pogut treballar i recomanar autors tant bons com desconeguts .

De llibres del Barça , ben pocs . I del fons , uns quants .

El temps finalment hi va acompanyar . Així les ventes es varen distribuïr entre llibreries agremiades , les paradetes a Plaça Major de les escoles , oenegés i partits polítics de torn .

Tothom ba guanyar-hi una mica .
Àlex ha dit…
Molt bé, noi, i que els propers Sant Jordi et siguin iguals o millors !!
Ferran Moreno ha dit…
Caram, Frederic, roses de xocolata i tot, quin luxe.

Juas, Maria de la Paüra, que bo, Ermità Josep. Me la guardo per fer-la servir alguna vegada.
Deric ha dit…
Gràcies Àlex! Per tu també.

Ermità Josep, en l'escrit he dit que la Dolors és una gran amiga i com a tal no vull que la jutgis d'aquesta manera només perquè vas coincidir amb ella un dia fa 12 anys: ni és barroera ni vulgar. I la defensaré sempre, per damunt de tot.

Sí Ferran, molt bones! ;)
L' Ermità Josep ha dit…
Defensa alló i aquell que sigui defensable ; no et fiis mai de ningu , ( ni de mi mateix ) . Qüestiona-ho to i tothom , inclús els amics i la parella de torn .
No ha sigut un atac contra Dolors Garcia Cornellà ; he deixant constancia d' un fet i he fet la meva valoració . No es pot anar a un acte i carregarte aquella norma que ens permet conviure . Sinó això aviat serà una olla de grills .

Ja tenim 40 anys i , almenys jo , he après a observar el meu entorn més proper desde la barrera .
nimue ha dit…
doncs jo diria que el balanç del teu Sant Jordi és molt positiu! molta activitat! l'any que ve, més! :)
Rita ha dit…
Una jornada intensa i satisfactòria. Felicitats!
Petons!
Deric ha dit…
Mira Josep, no. No penso fer-ho. No vull ser un espectador i quedar-me sol.
No crec que només hagis deixat constància d'un fet, em sembla molt bé i respecto que et caigui malament, els meus amics no ho han de ser de l'altre gent, però, com a amics meus, demano un respecte per ells i crec que amb aquelles paraules li has faltat el respecte a ella i també a mi.
Ho sento, així és com ho veig i no continuaré aquesta polèmica i menys per aquest canal.
Només he volgut fer una darrera defensa d'una persona excepcional i ja tanco.
Deric ha dit…
Nimue, Rita, crec que sempre es pot esperar més, però no em queixo.
GURMET ha dit…
Et deixo un repte al meu bloc. Bon dia!!!
Guspira ha dit…
Ei, vas tenir un Sant Jordi fantàstic! Celebro que n'estiguis content.
Els meus "Sant Jordis" no són com els teus ni molt menys, però és una festa en què per la meva feina i devoció personal vaig més atabalada del normal. Però ja m'agrada, ja...
Per Sant Jordi sempre em compro llibres, aquest any me n'he comprat tres i això que cada any em perjuro que només me'n compraré un! No ho puc complir de cap manera... Però aquest any també n'he comprat dos més per regalar als meus nebodets i no m'hi podia estar sense fer-t'ho saber.
Vaig comprar el teu "aniversari robat" i la teva "selva de tenebres" i saps què? m'hagués agradat molt que haguessis estat allí per poder-los signar. Als meus nebots els hagués encantat. I a mi també! :D
Una abraçada!
Deric ha dit…
Gurmet, no m'en surto!

Guspira, quan vulguis te'ls signo!