diumenge, 7 de març de 2010

Una superficialitat, de tant en tant, va bé



No és la millor pel·lícula del món, ni trenca cap esquema ni se surt de cap tòpic però a mi m'ha fet passar una estona entretinguda, i fins i tot, riure amb les pallassades de The Rock (Dwayne Johnson), la sempre estimulant presència de la Julie Andrews i la simpatia estrafolària de Billy Crystal.



I és que em perdonareu... o no... en tot cas m'és igual, però tinc una debilitat per aquest lluitador de pressing-cacht esdevingut actor i procuro no perdrem cap pel·lícula seva des que el vaig veure a El retorn de la Mòmia i a El rei escorpí.

9 comentaris:

SM ha dit...

En Dwayne és un actor d'allò més encarcarat, però confesso que comparteixo amb tu aquesta debilitat per tot el que fa. Això de la fada, de moment supera fins i tot la meva debilitat...

òscar ha dit...

Cal sovintejar les superficialitats. Jo, amb l'excusa d'un menut a casa i en qüestions cinematogràfiques, les sovintejo molt.

Bargalloneta ha dit...

No t'hem de perdonar de res!!!
si jo t'expliqués les meves debilitats.......

Sufur ha dit...

Di que si... de vez en cando viene muy bien algo ligero, aunque The Rock no sea precisamente un peso pluma (a mi tambien me encanta) :-P

Un beso

Rita ha dit...

Tots en tenim de debilitats... Tu només ets valent per confessar-ne una de teva... ;-)
Petons, maco!

Albert B. i R. ha dit...

Aquesta mena de pel·lícules estan bé per a passar l'estona i oblidar-se de tot. I no, de tant en tant no fa cap mal, el contrari.

Cesc ha dit...

Doncs està molt bé, no sempre hem de mirar pel.licules amb missatge rollo cinèfils...

I per un diumenge a la tarda, genial!!

Salut

Striper ha dit...

De tant en tant es el que cal passar una bona estona.

Joana ha dit...

Crec que necessitem més estones d'animació i de riure que no de capficaments que prou que la vida ens en regala.
Vinga ...perdonat :)