El retorn a la terra


Salt. Foto by Deric

Aquests darrers dies, amb tot el que ha passat de falta de llum, de gas, de calefacció, etc., etc. et fa adonar que no estem preparats per res, que qualsevol entrebanc que destaroti les comoditats de la vida moderna, ja ens trasbalsa de mala manera.

Se'ns va l'electricitat i ens quedem sense calefacció, sense veure'ns i sense poder cuinar. Un sol element ens impedeix fer vida quotidiana. Un de sol. No, no estem preparats. Depenem massa d'elements externs a nosaltres i quan fallen ens quedem desemparats, no tenim ni una trista espelma per fer-nos llum i encara menys una petita estufeta que no s'endolli a la paret.

Potser que ens ho replantegem seriosament perquè si les prediccions dels Maies que diuen que al 2012 s'acabarà la vida tal i com la coneixem, amb les seves comoditats modernes (no tindrem electricitat ni gas ni petroli ni ordinadors, ni res d'això), i que haurem de tornar a la vida dels nostres avantpassats, ho portem molt magre per sobreviure.

Comentaris

Sufur ha dit…
Está clarísimo que el mundo se acaba, y prueba irrefutable de ello es que Sandra Bullock se haya llevado el Óscar... :-P
neus ha dit…
No sé pas què hauria passat si la nevada arriba a durar dos o tres dies, sang hauria corregut pels carrers per aconseguir menjar i/o beure alguna cosa calenta. Si hi havien baralles per arreplegar pa i tot!
Som una p*** misèria Deric. I també som uns miserables.
dons poder tindran raó els Maies, no creus?
No cuidem gens les persones mes properes com "ho farem" amb la terra? Jo en dic egoisme i si, probablement ens dugui a la destrucció. Gràcies per l'oferiment de la gosa
Anònim ha dit…
Cal reconèixer que tenim un nivell de benestar impensable no fa tant. Ara bé, si les coses funcoinessin com cal res d'això hauria de passar. Cal centrar els esforços perquè no torni a passar mai més.
Giorgio Grappa ha dit…
Aquell dimecres tornava en avió per la costa, de nord a sud, i era impressionant veure la neu, des de gairebé la costa fins on es perdia la vista: semblava una glaciació!

Desdramatitzem una mica: si s'acaba el món, no hauré de tornar a l'institut? Home, doncs no ho veig tan malament... ;-)

Espero que tot torni a la normalitat aviat, deu d'haver resultat molt dur, tot plegat.

(No sé si et va arribar la meva resposta a temps.)
Striper ha dit…
Potser estem masa mal acostumats i no sabem sobreviure sense coses a vegades superflues.
Sergi ha dit…
Podria passar de totes les altres coses que dius, però prescindir dels ordinadors? Això mai!
Belén ha dit…
Muy mal lo tendríamos, si, estoy totalmente de acuerdo. Y eso que de este temporal ya avisaban... imagina antes que ni sabían de qué iban las isobaras...

Besicos
Joana ha dit…
Els nostres pares no tenien electricitat de menuts, ni gas, ni aigua calenta i han sobreviscut amb una salut de ferro. Ara amb tanta calefacció semblem polls de granja.
O el món va massa de pressa o en general anem un pas enrere.
Haurem d'acostumar-nos a quan nevi fer un iglú :)i posar els aliments allà amagats :)
jejeje es nota que tinc son?
bona nit Déric.
Acabo de llegr l'Aniversari robat ,maco, maco.
Rita ha dit…
Potser sóc optimista, però penso que ens adaptarem al que toqui o hi hagi.. O vull pensar-ho, no sé... :P
Met ha dit…
El problema és voler fer vida "normal" quan la natura ens imposa situacions excepcionals.